Encara que és un dels centenars de propostes que se solen formular en una campanya electoral, Jaume Collboni ha anunciat aquest dimarts, de manera que no pot ser entès com un globus sonda, la creació de la figura de l'alcalde de nit a Barcelona. Seria el responsable de programar, coordinar i fer de mediació de l'activitat que té la ciutat a la nit i el seu àmbit d'actuació quedaria restringit de les 10 de la nit a les 6 del matí. També ha comentat l'alcalde que no és un invent seu i que ja figura en altres capitals, com Nova York i París, cosa que he de reconèixer que no en tenia ni idea.

El fet que el mateix alcalde hagi obert la possibilitat que aquesta figura, de nova creació, sigui ocupada pel líder o lideressa del partit que s'ha d'afegir a la majoria de govern a la ciutat de Barcelona, o sigui Xavier Trias o Ada Colau, no deixa de tenir una certa gràcia afegida. Trias ha dit que ell no ho serà perquè està de sortida del consistori barceloní, com ha repetit en diverses ocasions des que el pacte entre PSC, comuns i PP li va arrabassar l'alcaldia malgrat que va ser el guanyador de les eleccions del mes de maig passat. Tanmateix, Trias, que és un gat vell i s'ha ofert per a un pacte de govern amb el PSC, no ha rebutjat la idea, s'ha limitat a puntualitzar que és un merder per a qui ho acabi sent, però que tampoc no li sembla malament.

Si Collboni gira la vista a l'esquerra, es troba amb els comuns, i la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha refusat entrar en aquest debat, perquè considera que Collboni l'únic que pretén és embolicar la troca i no tancar de manera definitiva un acord que li permeti superar el llistó de 10 diputats de 41 amb els quals governa la ciutat de Barcelona. Amb una certa raó, Sanz ha assenyalat que millor que parlar de l'alcalde de nit, s'ha de parlar del govern de dia. Sigui com sigui, amb el pas de les hores, em sembla una idea gens menyspreable, la de Collboni, i una manera de reconèixer amb un paper també real a qui formi amb els socialistes una majoria de govern per dirigir la ciutat.

Febrer sembla un termini més que raonable perquè Collboni esfulli la margarida sobre com vol orientar la ciutat els propers anys i amb quins socis compartint el timó de la capital

En aquest trencaclosques que Collboni haurà de completar tard o d'hora, hi ha també les declaracions d'Ada Colau del cap de setmana passat, assenyalant que no pensava incorporar-se a les llistes de Sumar al Parlament Europeu i es quedaria a fer política a Barcelona. És, sens dubte, un element més, ja que el tàndem Collboni-Trias, si hi hagués acord, no serà tal, sinó que al capdavant hi haurà un altre dirigent de Junts, perquè l'exalcalde se n'anirà cap a casa; en el cas del tiquet Collboni-Colau, no serà fictici, sinó real, amb l'alcaldessa sempre present en la governança de la ciutat i, encara que quedi lluny, mirant a una hipotètica i futura candidatura per al 2027 per recuperar la vara de comandament de la capital catalana. És cert que per als socialistes pensar en uns comicis per d'aquí a més de tres anys és una cosa molt difícil, però atesa la resistència electoral de Colau que va demostrar el mes de maig passat, una plataforma a la ciutat li permetria retenir influència i vots.

Sigui de dia o de nit, amb un alcalde a temps total o amb dos a temps parcial, amb responsabilitats compartides o delegades, o com es vulgui enfocar el futur de la governança de la ciutat, el mes de febrer sembla a hores d'ara un termini més que raonable perquè Collboni esfulli la margarida sobre com vol orientar la ciutat els pròxims anys i amb quins socis compartint el timó de la capital.