Per si no tingués prou problemes Alberto Núñez Feijóo amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, sempre disposada a tenir veu pròpia dins del Partit Popular i a qüestionar l'estratègia de la direcció, i des de la DANA en el País Valencià amb el seu president Carlos Mazón, el president del PP català, Alejandro Fernández, ha fet el pas definitiu per situar-se com el tercer en discòrdia. El seu llibre A calzón quitao, que aquests dies es presenta oficialment i que tindrà un plat fort a Madrid dilluns vinent, publicat per La Esfera de los Libros, és tot un envit a Feijóo, una desautorització a l'estructura del partit, allò que popularment es coneix com a Gènova, i un dard a aquells que li intenten moure la cadira per a un acomodament més temperat dels populars a Catalunya.

Per alguna raó, Fernández torna ara a la càrrega i ho fa passant a l'atac: si algú vol el meu cap, que el vingui a buscar

Tot i que el llibre aborda moltes altres coses, l'aspecte més rellevant, per la morbositat que té, és la crítica de les estratègies fallides del PP a Catalunya i l'ànsia de Gènova per "triturar" els líders del PP tant a Catalunya com al País Basc. "Tots els líders populars bascos i catalans som ximples?", es pregunta. I repassa el camí d'antecessors seus en el càrrec, com Alejo Vidal-Quadras i Josep Piqué, que van acabar igual: cessats el primer per José María Aznar quan va haver de pactar el 1996 amb Jordi Pujol, i el segon, de manera més sibil·lina, per l'equip de Mariano Rajoy i, d'una manera especial, Ángel Acebes. Fernández sap que havia de ser el tercer, i un armistici pactat al seu dia i els dubtes de Feijóo sobre si guanyaria la pugna a Catalunya van paralitzar el seu desterrament.

Per alguna raó, Fernández torna ara a la càrrega i ho fa passant a l'atac: si algú vol el meu cap, que el vingui a buscar. D'alguna manera, ve a dir-li a Feijóo que ell no farà com Vidal-Quadras i Piqué, i s'enfrontarà a qui faci falta. És probable que a Alejandro Fernández el seu ego li hagi jugat una mala passada, però ningú no pot negar-li que el seu mètode no és l'habitual, ja que ell, a diferència d'altres barons populars, no té tron institucional i, encara que va millorar resultats —va ser el quart partit en les últimes catalanes—, va estar per sota de les expectatives. Actualment el seu balanç al territori és més aviat pobre, amb 196 regidors a Catalunya i 4 alcaldes. Els dos més importants, Albiol a Badalona i Reyes a Castelldefels, ja tenien vida pròpia abans que ell portés les regnes del partit.

Per si quedessin dubtes sobre el destinatari final del llibre, el pròleg encarregat a Cayetana Álvarez de Toledo acaba amb qualsevol dilema: "Ningú que aspiri a l'alt honor i la greu responsabilitat de presidir el govern d'Espanya no pot permetre's ignorar els ensenyaments i les recomanacions d'aquest llibre. Per tant, benvolgut Alberto, llegeix-lo amb deteniment. Està escrit per a tu, des de l'experiència, la intel·ligència i la bona fe". Diuen que al PP hi ha cabreig amb Fernández. Dubto que li preocupi; si no, no s'hauria mogut. Potser pensa que amb aquest llibre ha comprat un salconduit contra destitucions. O un bitllet per treballar amb Díaz Ayuso.