La secció 21 de l'Audiència de Barcelona ha decretat per dos vots a un la llibertat provisional de l'exfutbolista Dani Alves basant-se en el fet que la condemna que li va imposar el tribunal, de 4 anys i 6 mesos de presó per agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton, encara no és ferma i ja fa 14 mesos que està en presó provisional. Segons el parer del tribunal, aquesta situació ha disminuït el risc de fugida; i ha establert una fiança d'un milió d'euros perquè pugui sortir en llibertat provisional. Fins aquí els fets que haurien de permetre entendre una decisió del tribunal que a ulls de l'opinió pública, tot just conèixer-se, ha establert un guió que és molt difícil de rebatre. El tribunal ha demostrat una falta de sentit comú que causa desassossec: hi ha una justícia per a rics, que els permet sortir de presó, i els poderosos tenen accés a poder comprar la seva llibertat, la qual cosa equival, en aquest cas, a una desprotecció de les dones.

He de dir, en primer lloc, que quan he sentit la decisió de l'Audiència de Barcelona, m'ha semblat un autèntic despropòsit. No tant perquè el tribunal hagi errat en els seus arguments jurídics, en els quals no entraré perquè soc tot un profà de la legislació sobre el tema, sinó pel missatge que s'envia a la societat en un moment en què aquest tipus de delictes no van precisament a la baixa i la preocupació és creixent. Que a Alves se li demani un milió de fiança no és, per mi, el que és important. O no és el més important. L'acabarà pagant. Com altres, en una situació econòmica molt diferent, poden pagar una fiança en un delicte com el de l'exfutbolista, d'una quantia més baixa, però també esquivar la presó i esperar a casa seva l'execució ferma de la sentència.

Segons la meva opinió, el tema de fons és si un delicte d'agressió sexual té per al condemnat un camí legal per no romandre a la presó i si hi ha circumstàncies atenuants del tipus que siguin. Perquè, al final, la víctima ha fet un enorme sacrifici explicant el que va passar aquella nit a la discoteca, i la decisió del tribunal, sens dubte legal, tendeix a rebaixar davant de la societat la percepció de la gravetat del delicte. A la interlocutòria, els dos magistrats que han pres la decisió de llibertat amb fiança argumenten que la funció de la presó provisional no pot ser en cap cas la d'avançar els efectes d'una hipotètica pena. I sosté que la privació de llibertat ha de ser objectivament necessària i que no existeixin altres mesures menys greus que es puguin adoptar, a més de durar el mínim temps imprescindible. Repeteixo: la sentència és una cosa i una altra de molt diferent el missatge que acaba transmetent-se a la societat. Que no apareix a la interlocutòria, però que acaba tenint més força del que sembla.

La víctima ha fet un enorme sacrifici explicant el que va passar aquella nit a la discoteca, i la decisió del tribunal, sens dubte legal, tendeix a rebaixar davant de la societat la percepció de la gravetat del delicte

A més d'una fiança d'un milió d'euros, que acabarà pagant sense gaires dificultats perquè els seus ingressos aquests anys han estat abundants, bé directament o a través de les seves amistats milionàries, el tribunal ha imposat la retirada dels dos passaports de què disposa, el brasiler i l'espanyol, per risc de fuga. També se li ha prohibit sortir d'Espanya i apropar-se o comunicar-se amb la víctima i haurà de presentar-se cada setmana a l'Audiència de Barcelona i totes les vegades que sigui reclamat. Per més que Alves hagi declarat per activa i per passiva que no pensa escapar-se, és evident que el risc existeix i, en conseqüència, s'ha infravalorat una possibilitat real on sí que té importància disposar d'un patrimoni prou alt per establir una fugida i esquivar la presó. Si això finalment passa, no serà un tema de mala sort, sinó de mala praxi.