Expliquen al Partit Popular que l'amnistia per als independentistes catalans anirà per molt llarg. Que han muntat una teranyina juridicopolítica que endarrerirà molt més temps del que està previst, tant el retorn dels exiliats, com el punt final de les causes judicials en què hi ha involucrades centenars de persones en nombrosos processos. De fet, avui ningú es creu els càlculs inicials més optimistes que esperaven tenir la llei d'amnistia aprovada al febrer. Fins ara, l'única cosa segura és que va entrar al Congrés dels Diputats el passat 13 de novembre i que està previst que en el ple del 12 de desembre de la Cambra Baixa obtingui la llum verda, imprescindible per a la seva tramitació.

Caldrà oblidar febrer i situar-se en uns llimbs temporals imprevisibles, ja que el tràmit al Senat serà un autèntic Vietnam, amb el Partit Popular fent ús de la seva majoria absoluta a la Cambra, demanant innombrables informes i fent servir el filibusterisme perquè els temps establerts serveixin de ben poc. Si se surten amb la seva i no hi ha, pel mig, decisions del Tribunal Constitucional que els obliguin a accelerar les deliberacions, els càlculs que es fan són molt alarmants, ja que el seu objectiu és que en tot el 2024 no sigui aplicable.

Amb l'amnistia en tramitació en una o una altra cambra, o bé en mans dels jutges, els partits independentistes hauran de posar una marxa menys d'exigència

Per això compten també que des del Tribunal Suprem, i altres instàncies judicials, es faci la feina d'alentiment, bé sigui per la via de sol·licitar aclariments o de la seva pròpia aplicació. Encara que la proposició de llei d'amnistia és molt clara respecte als terminis i a l'article 10, que parla de la Tramitació preferent i urgent, s'explicita que les decisions dels òrgans judicials, administratius i comptables s'adoptaran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici dels ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius, els populars consideren que per arribar a aquest punt encara hi ha molta tela per tallar i que no donaran cap batalla per perduda.

Si s'acaba produint aquesta situació hi haurà diverses conseqüències col·laterals. En primer lloc, com encaixa l'independentisme català una situació en guaret, sobretot quan es considerava, fa no tantes setmanes, que el calendari seria molt més curt. Amb l'amnistia en tramitació en una Cambra o l'altra, o bé en mans dels jutges, els partits independentistes hauran de posar una marxa menys d'exigència, ja que dubto que contemplin que la legislatura pugui saltar pels aires i facilitar l'arribada del PP i Vox sense que s'hagi aprovat l'amnistia.

També hi ha la carpeta de les eleccions catalanes. Aquí totes les càbales s'han fet explicant que els exiliats i els presos polítics en llibertat amb l'indult del govern Sánchez de juny de 2021 es podrien presentar, si volguessin, ja que s'haurien pogut acollir a l'amnistia. Això no estaria tan clar, ja que les eleccions catalanes tenen com a data límit el febrer de 2025, quan es compliran quatre anys des de la seva celebració. Per poc que l'estirin una mica més, i amb el món judicial res és sorprenent, el termini se'ls acabaria esgotant. Això per no parlar de la causa fake de terrorisme de Tsunami Democràtic començada pel jutge García-Castellón, en el marc de la qual, seguint la màxima de José María Aznar que cadascú faci el que pugui, el diari El Mundo ha publicat aquest diumenge que la filla del turista mort al Prat atribueix la mort del seu pare a les protestes del Tsunami.