Encara que no deixa de ser curiós que el proposador de la llei d'amnistia —juntament amb Esquerra Republicana— voti en contra de la seva iniciativa política més important en aquesta legislatura, el moviment de Junts per Catalunya estava àmpliament anunciat. Era públic i conegut que si no es modificava la llei per evitar les importants llacunes jurídiques que té el text i que permetia passadissos per a les noves acusacions per terrorisme del magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón i de traïció per part del titular de jutjat número 1 de Barcelona Joaquín Aguirre, el partit de Carles Puigdemont no cediria. Llavors, d'on ve l'enrenou una vegada confirmat que el PSOE no variava la seva posició?

Evidentment, els socialistes no surten bé a la foto final i tenen un embolic intern enorme, que afecta molt en primera persona el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, que els independentistes fan responsable de la falta d'acord. Un dels seus aliats d'investidura els ha deixat, almenys provisionalment, tirats i això és, lògicament, tot menys agradable. Però més enllà del resultat de la votació, no hi ha res definitivament acabat i s'ha guanyat temps per trobar una solució en els propers 30 dies. El text rebutjat tornarà a la comissió de Justícia del Congrés, que disposarà llavors de quinze dies per fer modificacions, d'acord amb el dictamen que la mateixa comissió va aprovar. També entraran en joc les esmenes en solitari de Junts i ERC, i les transaccionades entre Junts i Esquerra i entre Junts i el PNB que s'han votat i rebutjat en el ple d'aquest dimarts. Quinze dies després s'haurà de celebrar un nou ple a la cambra baixa i es tornarà a votar un altre cop al ple.

Per entremig, hauran transcorregut les eleccions gallegues, previstes per al diumenge 18 de febrer, en les quals els populars es juguen retenir el govern autonòmic. Les enquestes els són favorables, en principi, però com que necessiten la majoria absoluta per mantenir-se en el govern, el seu marge és reduït i qualsevol minva d'un escó perdut els podria desplaçar a l'oposició. Aquesta hipòtesi, si s'acabés esdevenint, obriria una crisi al PP, atesa la condició de gallec d'Alberto Núñez Feijóo i amb el seu lideratge en precari en espera d'una ensopegada. Els socialistes, que són especialistes a fer de la necessitat virtut, segur que ja han començat a pensar en com enllustrar aquesta derrota al Congrés, encara que sigui per la via de dir que no estan disposats a tot i han estat inflexibles en no cedir a les demandes de Junts.

Una vegada les aigües tornin a mare, és més que probable que el PSOE i Junts trobin una via al vesper en el qual es troben ara

Com que en política un mes és una eternitat, una vegada les aigües tornin a mare, és més que probable que el PSOE i Junts trobin una via al vesper en el qual es troben ara. Perquè el contrari seria la interrupció de la legislatura, una hipòtesi, que, seriosament, cap dels dos no preveu, ja que la ruptura no és una solució que estigui a sobre de la taula. La Moncloa haurà de proposar solucions que siguin satisfactòries per a Junts i aquí el camí no és ampli, però existeix. En qualsevol cas, no podran ser improvisacions matusseres per sortir del pas, com alguna de les que s'han creuat aquest dimarts i que no han tingut cap recorregut polític. Ajudaria també en la necessitat de construir un clima ara inexistent que es posés en marxa la Fiscalia per l'Operació Catalunya en vista de tota la informació publicada aquestes últimes tres setmanes. Però no exclusivament en el cas del fiscal Martín Rodríguez Sol.

Aquest mes que passarà fins a la nova votació en el ple del Congrés, és molt probable que la justícia espanyola ofereixi alguna cosa més que nous indicis en la seva oposició a l'amnistia. Caldrà estar atents tant a García-Castellón com a Aguirre. Sobretot, al primer, que no s'ha de descartar que ofereixi nous titulars aquests dies.