Aquesta setmana es compliran cent dies des de l'inici de la invasió d'Ucraïna per part de les tropes russes i que, entre les tràgiques conseqüències, ha provocat la crisi de refugiats més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial, superant àmpliament els sis milions de persones, segons les xifres actualitzades per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Encara que és molt difícil saber la xifra de civils morts, les Nacions Unides n'han verificat més de 4.000, i al voltant de 5.000 ferits. Dels morts, s'acosta a 300 el nombre de nens que hi han perdut la vida.

A més d'aquest balanç tràgic en vides humanes i en desplaçament de persones, cal sumar-hi la destrucció que han provocat les tropes russes en una part important del territori ucraïnès. Si aquestes són les principals conseqüències militars de la invasió russa, la prolongació dels combats ha portat considerables conseqüències econòmiques i financeres a tot el planeta, que van des d'una complicada situació alimentària provocada per la falta de productes bàsics com els cereals, o el conflicte del gas rus que ja ha estat tallat a diversos països. També hi ha hagut claus històriques en la geopolítica mundial amb la sol·licitud d'entrada a l'OTAN de països del nord d'Europa.

L'economia mundial es ressent del conflicte mentre Vladímir Putin practica una guerra de desgast continu de les posicions ucraïneses, després que va fracassar en l'intent d'un conflicte bèl·lic ràpid, que passava per la rendició sense cap lluita dels ucraïnesos. Un cop perduda aquesta batalla i amb un cert desconeixement real per part de tots de què passa sobre el terreny, governants europeus, els Estats Units, l'OTAN, la Comissió Europea i les Nacions Unides semblen haver-se adaptat a un conflicte que pot durar molts mesos. I el que és pitjor, en bona part ha desaparegut de les informacions rellevants dels mitjans de comunicació malgrat les greus conseqüències que està tenint, en primer lloc, per als ucraïnesos, però també per a Occident.

Les previsions de creixement del PIB per a aquest any i el que ve han hagut de ser retocades tant per l'FMI com per l'OCDE en dues ocasions en els cinc mesos que portem del 2022. Amb aquest dur horitzó en el curt i mitjà termini, la primera conclusió hauria de ser una implicació més gran d'Occident a Ucraïna. Si en un primer moment, algú va poder pensar que Rússia seria immobilitzada amb les restriccions que se li havien imposat, tant econòmiques com financeres, això no ha passat. O, almenys, no ho ha fet amb el resultat de forçar-la a una negociació i a una retirada.

No és pas segur que, una vegada Putin ha perdut els avantatges del factor sorpresa, ara Rússia ja hagi interioritzat que no són els únics que tenen molt a perdre-hi. El fet que no s'hagi produït una negociació seriosa per acabar el conflicte armat demostra una gran impotència per part d'Europa i dels Estats Units. I un fet una mica més preocupant, com és la falta de lideratges reconeguts i reconeixibles. Sense aquestes figures, tot és molt més difícil i ens aboca, segurament, a un conflicte inevitablement llarg.