Que Ciutadans va néixer amb la voluntat de provocar una fractura a Catalunya, a hores d'ara no n'hi ha cap dubte. Que la seva palanca ha estat la llengua i per a això no ha dubtat a desestabilitzar el model escolar, els plans d'immersió perquè els alumnes accedeixin al segon cicle formatiu amb el coneixement del català i del castellà, tampoc. Aquest ha estat l'únic programa electoral i, en les restes d'un naufragi, que sens dubte és previsible, aquest és el seu únic plantejament. Generar crispació, provocar divisió i amenaçar. Sempre amenaçar. De vegades a polítics, altres a mestres, periodistes, funcionaris, etcètera.

Aquest dissabte ha tocat als educadors escolars que veuen alterats tots els seus plans escolars amb una sentència del TSJC que obliga a implantar un 25% de l'educació en castellà. No és una decisió de cap consell escolar, ni d'un col·lectiu de professors, és una decisió judicial. Pel que sembla, han de decidir sobre tot: des de les hores lectives de castellà a si és necessari un toc de queda per lluitar contra la variant òmicron. Des de si es poden o no celebrar eleccions catalanes, al F.C. Barcelona o si s'ha de tancar el lleure nocturn. Això per no parlar de quan tenen a les seves mans la capacitat repressora per encaixar un problema territorial que la política, que és a qui li tocaria, no vol pas afrontar.

El president del grup parlamentari de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha dit aquest dissabte en un missatge a funcionaris i directors d'institut, que "no hi haurà prou llistes separatistes" per a tots els mestres que es quedin sense feina per incomplir sentències si són inhabilitats per desobeir el 25% de castellà. Això, en referència al cas del director d'un institut de Manresa que s'ha remès als plans remesos a l'inici de curs per la conselleria d'Educació. Carrizosa està disposat a promoure accions penals.

De 36 diputats a les eleccions catalanes del 2017, Cs va passar a sis en les següents, que es van celebrar el 2021. Les enquestes li auguren ara un resultat fins i tot bastant pitjor enmig de la disgregació del partit taronja, que està en risc de desaparició a tota Espanya. Però la catalanofòbia que Ciutadans va despertar, com en altres moments de la història d'altres han fet perquè sempre ha estat latent a Espanya, ni ha desaparegut, ni desapareixerà. Una força encara més a la seva dreta, encara que ocupant bona part de la seva base electoral, com és Vox, n'ha agafat el testimoni.

I el que és més greu: ha lligat de mans el discurs lingüístic del PP i, en part, el dels socialistes. La premsa de Madrid parla un dia i altre del català, perquè sap que el PSOE ha de fer un discurs més ambigu però tampoc al lloc que s'espera d'un partit que havia defensat la immersió i que va participar activament en el model d'escola catalana. I els partits independentistes defensen la llengua mirant d'evitar qualsevol conflicte. Una cosa, com sempre, gairebé impossible en si mateixa i molt més en els últims temps, perquè el xoc és inevitable en la defensa dels interessos de Catalunya. Es pot demorar, per estratègia o per falta de forces, però els exemples no faran més que acumular-se en un bagul que necessàriament cada vegada necessitarà ser més gran.