El congrés que Junts per Catalunya ha celebrat aquest dissabte a Argelers serà recordat pel relleu de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez al capdavant del partit. Òbviament, també per l'entronització de Laura Borràs i Jordi Turull al capdavant de l'organització: però al costat d'aquests dos titulars n'hi ha un altre més de fons que no s'haurà de perdre de vista: el despertar de l'ànima convergent al si de Junts, que ha volgut deixar constància en les votacions que s'han produït, que davant de l'absència del lideratge de Puigdemont, a qui no se li discutia res com abans a Jordi Pujol i a Artur Mas, el camí més segur passa per tornar a les referències de la centralitat del món convergent. Sense renúncies, però posant en relleu que el país va avançar cap a la independència amb Mas i Puigdemont i, en canvi, ha girat cap a l'autonomisme amb Pere Aragonès.

Els resultats de les votacions dels militants, els premiats i els castigats, tenen molt a veure amb aquest retorn de l'ànima convergent. En última instància, els militants amb el seu vot premien polítics i també premien maneres de fer política. El fet que Turull i Anna Erra, l'alcaldessa de Vic i vicepresidenta, hagin superat Laura Borràs en la votació no és una dada menor. Que a més el primer hagi obtingut 1854 vots davant els 1776 de Borràs és tot un cop a sobre de la taula que evidencia que Turull té tota la legitimitat per conduir el partit d'acord amb el rol que estableixen els estatus per al secretari general.

Si Borràs ha tingut un vot de càstig que ha de ser considerat suau, no ha passat així amb el que es pot considerar la seva guàrdia més propera: la seva candidata a vicepresidenta i col·laboradora molt propera Aurora Madaula ha estat la quarta persona menys votada i ha retingut el càrrec a què aspirava perquè, a diferència dels vocals, no havia de treure el 50% dels vots sinó el 50% del vicepresident més votat. Així i tot, ha estat a un pas de quedar-se a fora amb 919 davant els 1791. Amb 24 vots menys no hauria superat el tall. Qui no l'ha superat ha estat el secretari d'organització, David Torrent, també proposat per Borràs, i que d'acord amb el reglament no supera els vots exigits per ser escollit. Hi ha un problema, encara que en el fragor del congrés no semblava haver-hi un especial interès a respectar el reglament. Hi ha més exemples i tots van en la mateixa direcció.

Es pot deduir fàcilment que els militants han votat els quadres de Turull a l'executiva —més pragmàtics però igual d'independentistes— perquè gestionin el dia a dia del partit. És molt probablement una victòria pòstuma de Jordi Sànchez, que deixa la secretària general —encara que no es retira, ni molt menys de la política— però amb el resultat del congrés en les votacions d'aquest dissabte els militants ratifiquen, en línies generals, com ha gestionat el partit en els últims dos anys.

Si Turull, Erra i Borràs són els tres més votats, el sextet el completen Josep Rius, Jaume Giró i Míriam Nogueras. És especialment rellevant el cinquè lloc del conseller d'Economia (1648 vots), nou en aquests combats partidistes i també en el món de la política. L'aval de la militància de Junts en el seu primer test intern demostra que la fase d'aterratge l'ha superat amb nota. També, que la gestió torna a ser un actiu després d'un temps en què els discursos havien ocupat pràcticament tot l'escenari.