Encara que la derrota del Futbol Club Barcelona davant el Reial Madrid al Camp Nou aquest diumenge entrava dins del previsible —l'equip blaugrama no guanya un clàssic a l'equip blanc des del 2 de març del 2019, fa dos anys i mig— és de les que fa mal, situa un punt d'inflexió i de desmoralització en l'aficionat, deixa seqüeles al terreny de joc, i també nombroses coses sobre les quals reflexionar a la direcció del club. És cert que queda molt per al final de temporada, però no bufen flaires tranquil·litzadores dins de l'entitat, sotmesa a unes turbulències de difícil gestió donada la desesperant situació econòmica del club.

Així, la manera com s'ha gestat la derrota, 1-2 amb el gol blaugrana a l'últim minut del temps de descompte; la incapacitat de l'entrenador del primer equip, Ronald Koeman, per gestionar la plantilla i definir un patró de joc mínimament comprensible; la confusió que regna a l'equip tècnic amb Jordi Cruyff, Mateo Alemany i Ramon Planas, sense que se sàpiguen molt bé les funcions de cadascú; i una junta directiva amb massa fronts a l'horitzó, producte d'una herència enverinada de Josep Maria Bartomeu, és una autèntica tempesta perfecta al club. Imatges com les d'aquest diumenge a la tarda amb aficionats colpejant el cotxe del seu entrenador, a més de lamentables i negatives per a l'entitat —on era la seguretat del club? potser no es van imaginar que era previsible el que ha passat?— corroboren la necessitat d'un cop de timó.

És obvi que Joan Laporta coneix de sobres les necessitats de l'equip i la sensibilitat de l'aficionat blaugrana. Acaba de guanyar les eleccions amb un ampli suport dels socis —més del 54% dels vots, el seu principal rival Víctor Font no va assolir el 30% i Antoni Freixa va quedar per sota del 9%— i també té experiència com a president entre 2003 i 2010, quan va agafar un club a la deriva esportiva i econòmicament parlant i el va girar com un mitjó. El Barça era un equip guanyador en la que va ser durant anys la millor lliga del món, cosa que tampoc no passa ara amb una competició mediocre i vulgar, molt lluny, per exemple, de la Premier anglesa.

No és la mateixa situació la d'aquest 2021 que la del llunyà 2003 —tampoc l'equip que l'acompanya no és el mateix que el d'aquella primera etapa, sobretot molts dels llavors home forts— però encara no fa vuit mesos de la seva tornada a l'entitat i, sens dubte, necessita més temps per posar-hi ordre. Costa d'entendre que el llegat de Bartomeu fos tan nefast i que s'hagi pogut arribar a una situació tècnicament de fallida del club i de la qual sens dubte costarà molt sortir-ne. Sobretot si l'objectiu és preservar l'actual model de club que, es digui el que es digui, està seriosament compromès amb els números actuals.

Per això, l'entrenador del primer equip de futbol és sempre el reflex d'una manera de fer, de pensar i de dirigir-se al soci en uns moments en què els fitxatges de jugadors no estan ni de bon tros a sobre de la taula i el planter de la Masia és l'únic remei possible per als mals del club. Segur que el mateix Laporta és conscient que els resultats acaben marcant el resultat de qualsevol entrenador de futbol i que Koeman no té gaire més recorregut en la seva etapa a la banqueta. Ell ho va sentenciar fa setmanes i el camí des de llavors no ha desbrossat els obstacles que hi havia, sinó que no paren d'haver-n'hi més i més.