Quan es compleixen aquest dilluns quatre setmanes des que va esclatar el CatalanGate, el govern espanyol ha fet saber que està disposat a lliurar en safata el cap de la directora del CNI, Paz Esteban, si amb això aconsegueix introduir serenor en les relacions amb l'independentisme català, sobretot amb Esquerra Republicana. Pedro Sánchez ha trigat gairebé un mes a moure peça i ho ha fet en termes escaquístics sacrificant una figura reemplaçable i protegint la reina, Margarita Robles. El president del govern espanyol ho intentarà amb aquest cessament i reunint-se a la Moncloa amb el president català, Pere Aragonès, amb qui va mantenir un intercanvi d'impressions d'un parell de minuts al Cercle d'Economia, mentre esperaven protocol·làriament l'arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Sánchez sap que el cap de Paz Esteban està molt lluny de ser una solució a la crisi política que s'ha obert entre el govern espanyol i els seus aliats parlamentaris. És només un nou tallafoc. Queda molt més lluny de ser una solució al descomunal problema que s'ha plantejat amb el CatalanGate, que oficialment continua mancat, en part, d'autoria, perquè el CNI només ha reconegut 18 casos d'espionatge amb Pegasus —entre ells el d'Aragonès— dels 65 que va certificar Citizen Lab, el laboratori de la Universitat de Toronto. Què passa amb els altres 47? Ningú no se'n fa oficialment responsable, però tenint en compte que el programari Pegasus es ven als governs costa de trobar-ne algun més interessat que l'espanyol per espiar l'independentisme català.

De totes maneres, tothom sap a hores d'ara que la xifra de 65 d'espiats certificada per Citizen Lab creixerà en els pròxims dies, amb la qual cosa una solució tan pobra com la de Paz Esteban és comparable a buidar l'aigua amb galledes en l'enfonsament del Titanic. Una solució que ni redueix el problema, ni n'apropa la solució. El rovell de l'ou de l'assumpte continua sent el mateix que quan es va conèixer l'espionatge massiu amb Pegasus: no hi ha cap versió mínimament creïble que deixi el president del govern espanyol fora de la responsabilitat i segurament del coneixement precís de l'espionatge. Per això a l'executiu li costa tant trobar una solució que permeti als investigats una digestió que no se'ls ennuegui amb explicacions tan nímies i poc versemblants.

Acceptar que la renúncia o el cessament de Paz Esteban és la solució al problema no és res més que arxivar la responsabilitat del govern espanyol. No és creïble que una decisió d'aquesta magnitud no tingués el suport de la ministra de Defensa i del president del govern, que coneixen, com és la seva obligació, les principals carpetes del CNI. I ningú amb dos dits de front no pot creure's que utilitzar Pegasus amb el president de la Generalitat i demanar per a això autorització judicial al Tribunal Suprem, forma part de les atribucions de la directora del CNI. L'opacitat del govern espanyol des del primer moment, la seva resistència a què Europa investigui, amb la complicitat del PP i Vox, fa més necessària que mai la comissió d'investigació al Congrés.

Arribar o intentar arribar fins al final en el CatalanGate no és una necessitat només de l'independentisme. És la seva carta de presentació per denunciar a Europa l'espionatge massiu i indiscriminat del govern espanyol. Tancar en fals aquesta carpeta no suposarà cap altra cosa que validar la desconfiança en els responsables de l'espionatge amb Pegasus.