La manera com la ministra de Sanitat, la canària Carolina Darias, ha despatxat una possible transferència a la Generalitat de la gestió dels Metges Interns Residents (MIR) -una qüestió que va ser objecte de debat a la comissió bilateral de dilluns passat i en la qual es va acordar crear-ne una comissió d'estudi- és molt més significativa que la competència per ella mateixa. Aquest volum de superioritat entre displicent i taxatiu en la negativa quan només han passat 48 hores de la comissió bilateral Estat-Generalitat, no és que sigui un afront per al govern català; és, simplement, una mostra de l'actitud del govern de Pedro Sánchez: s'aprova el que a ells els interessa, com la tercera pista del Prat. I per a les altres coses es creen comissions d'estudi, anàlisi o projectes i, ves a saber, alguna en madurarà, però després de mesos si no anys de negociacions.

Ho vam dir dilluns mateix: la tercera pista és sobretot una victòria d'AENA en el tot o res que va imposar a la Generalitat. Serà una victòria compartida si la Generalitat hi lliga no només les connexions amb l'AVE entre els aeroports del Prat, Girona i Reus sinó si s'aconsegueix un ampli consens polític i social a Catalunya, l'impacte ambiental és conforme amb les normatives més exigents de la UE i es preserva la naturalesa específica de la Ricarda i tot l'espai protegit.

Les facilitats per tancar l'acord sobre el Prat per part del Ministeri i el fracàs de la comissió bilateral ja dona una primera pista: el Govern espanyol desbloqueja el que li interessa, i proposa i posa sordina a les demandes que són específiques de la Generalitat. Per això la millor política amb el Govern espanyol sempre és la mateixa: estar a l'aguait, no abaixar la guàrdia, mantenir oberta la negociació on hi ha una inversió de 1.700 milions d'euros -que seran més amb la interconnexió amb l'AVE dels tres aeroports- i no acceptar un mal acord que condicioni el futur.

La ministra Darias, que abans va ocupar la cartera de Política Territorial i Funció Pública, si alguna cosa va aprendre en aquell ministeri és que en la negociació amb les autonomies i sobretot amb Catalunya, la millor estratègia és esperar que el PP s'hi posicioni radicalment en contra, el col·lectiu mèdic s'expressi contundentment rebutjant el traspàs i, a partir d'aquí, recollir l'ambient generat i negar la grossa, la transferència.

Per als que tenim una certa experiència, perquè això ja ho vam viure abans del 2012, és esgotador i frustrant comprovar que res no ha canviat. I que marejant la boleta continuen sent grans trilers.