Els partits independentistes estan inquiets davant del pròxim 11 de Setembre i la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. També, preocupats per la mobilització que pugui produir-se en el que abans eren grans èxits de l'independentisme, i també avançada de passos cap a la llibertat nacional. Ara hi ha un desconcert latent i un cert neguit sobre com sortir del carreró en què l'Estat espanyol ha col·locat les cúpules independentistes a partir de repressió policial (Guàrdia Civil i Policia Nacional), judicial (jutjats d'instrucció, TSJC i Tribunal Suprem) i econòmica (Tribunal de Comptes).

L'Estat espanyol ha consolidat en aquesta espessa xarxa de repressió un para-xocs que l'independentisme no ha estat capaç de superar. També és cert que tampoc no ha retrocedit, almenys, en el que es pot entendre al seu entramat social, cívic i ciutadà. L'independentisme sap on vol arribar, a un Estat propi, i les reiterades victòries electorals així ho demostren. La fita de superar el 50% dels vots el 14 de febrer i obtenir més diputats independentistes que mai evidencien una realitat tossuda: els passos enrere difícilment tindran l'aval del moviment, fins i tot sabent que el deep state no ho posarà fàcil.

Com cada final d'agost, l'ANC ha començat a explicar el disseny dels actes relacionats amb la Diada, i l'Estat espanyol a treure la seva artilleria política per rebaixar les expectatives que hi pugui haver. Res de nou, d'altra banda, sempre que el moviment independentista tingui clar l'estratègia a seguir. Una cosa sobre la qual la unitat dels partits independentistes està lluny de ser una realitat. El fet que la marxa de la Diada arrenqui a la plaça Urquinaona i acabi davant del Parlament de Catalunya té un objectiu clar d'empènyer els parlamentaris independentistes. També, que l'objectiu de la concentració sigui posar en relleu l'èxit i el mandat de l'1 d'Octubre del 2017.

Per contrarestar el missatge de l'ANC ha sortit la mateixa delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. La dirigent del PSC ha llançat advertiments sobre l'objectiu de la taula de diàleg que ha acceptat reunir Pedro Sánchez al setembre i que ha emmarcat en una cimera per parlar de convivència i no pas d'amnistia, referèndum i autodeterminació, com exigeix el Govern. Refredar i refredar les reivindicacions independentistes sembla ser l'únic guió del govern espanyol. Molt poc bagatge si pretenen alimentar el diàleg els dos anys que inicialment estan previstos.

Els motors de la Diada s'han engegat i més enllà de tot el que es pugui dir sempre hi ha hagut una veritat inexorable: les diades multitudinàries han marcat l'agenda política, de vegades, fins i tot, per sobre de les decisions dels líders i els partits.