L'anunci unilateral de la conselleria d'Educació d'avançar l'inici del curs escolar a inicis de setembre ha tingut aquesta setmana una rèplica contundent per part dels sindicats del sector, que han convocat una vaga de cinc dies a partir del pròxim 5 de març. Més enllà de les raons i dels arguments utilitzats en públic per uns i altres, les dues parts semblen enrocades i poc disposades a cedir, quan en aquest conflicte el que ha faltat són tones de diàleg, donat que la raó total no està ni en l'administració ni en els sindicats.

Que la decisió del conseller Cambray obeeix a un vell debat de fons d'anar, progressivament, assemblant-nos a altres països respecte a les vacances escolars, és cert. Jo mateix ho he plantejat en algun escrit o en alguna intervenció en més d'una ocasió. No tant, òbviament, perquè els professors tinguin massa vacances, perquè aquest és un argument d'una gran demagògia, donat que quan no fan classes tenen, a banda de les vacances que els corresponen, una activitat escolar també necessària. Per cert, quan es produïa aquest debat els dos partits que actualment conformen el Govern de la Generalitat hi estaven en contra o mantenien silenci.

Benvingut, per tant, el Govern català a un debat que durant molts anys s'ha posposat. Ara bé, el que no es pot i no s'ha de fer mai és mirar d'imposar sense un debat profund i ampli una cosa tan sensible, que afecta tants sectors de la societat -des dels mestres a les famílies- i amb tantes arestes, com és el calendari escolar. No s'hi val la imposició i després dialogar. En tot cas, i tampoc mai no és el millor camí, ha de ser a la inversa. Educació ha demostrat claredat en el diagnòstic i matusseria en la presentació. Això sense oblidar que caldrà veure que els diners que proposa per dur endavant el seu pla siguin tan fàcils d'alliberar de les paupèrrimes arques de la Generalitat. En fi, que ha començat la casa per la teulada.

Fins al 5 de març hi ha temps per evitar la vaga convocada, que seria un enorme trastorn per a les famílies, i que les dues parts haurien d'explicar molt bé com s'ha arribat a materialitzar. La conselleria d'Educació ha de moure peça i oferir als sindicats una negociació seriosa, una cosa que no ha succeït per ara. I els sindicats educatius han de contemplar escenaris alternatius a la vaga si hi ha un avenç en les negociacions.

Moltes vegades es parla de diàleg com a sinònim de negociació. Amb Madrid, per exemple, es dialoga en el millor dels casos, i res més. Perquè d'una negociació no en volen saber res. La conselleria i els sindicats no s'han de conformar amb un diàleg que no condueix a res. És necessària una negociació i un acord. I aquesta és l'assignatura pendent de les dues parts en un contenciós que no podia començar d'una manera pitjor.