Després de més de 24 hores d'un intens debat sobre l'assistència d'unes 600 persones a la Sagrada Família per a la celebració de la beatificació de Joan Roig Diggle, un jove de 19 anys que van ser assassinat per milicians llibertaris a l'inici de la Guerra Civil, l'arquebisbat de Barcelona ha demanat disculpes, ha expressat el seu desconcert per la resposta de les autoritats i, com a colofó, ha sol·licitat que el món de la cultura i la restauració puguin tornar a obrir el més aviat possible. L'acte, que va comptar amb la presència d'una quinzena de bisbes, va estar presidit pel cardenal Joan Josep Omella, i entre els assistents hi havia dos representants de l'Ajuntament de Barcelona -un d'ells el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle- i un de la Generalitat.

Va ser, sens dubte, un acte injustificable i imprudent. No es tracta de si es van respectar les mesures de seguretat i tampoc del dret al culte que tenen els feligresos de qualsevol religió i que està perfectament establert en l'actual estat d'alarma. No era una missa religiosa normal, sinó un acte especial, d'aquí ve l'assistència d'una quinzena de bisbes i autoritats de l'ajuntament i de la Generalitat. Són aquests actes especials els que estan prohibits i que la llei afecta tant un partit de futbol o de qualsevol altre esport, un espectacle teatral o un casament religiós. No hi ha cap diferència amb el sopar que es va celebrar a Madrid fa un parell de setmanes amb assistència de quatre ministres, a més d'altres autoritats civils i militars, fins a completar una presència de 150 persones.

Com en aquell cas, estem parlant també de la necessària exemplaritat davant d'una pandèmia que s'està emportant milers de vides humanes al nostre país i arruïnant la vida de molts col·lectius que estan perdent el seu lloc de treball, veuen com el seu negoci de tota la vida desapareix i que estan, en el millor dels casos, apuntats a ERTO que no acaben de cobrar. Que en aquestes circumstàncies es produeixin privilegis -perquè era això ja que el dret a la missa de beatificació s'hauria pogut resoldre en un acte íntim encara que hagués quedat deslluït o esperant a temps millors- és un missatge descoratjador.

La Generalitat ha anunciat l'obertura d'un expedient sancionador i s'ha afanyat a assenyalar que demanarà al Procicat que es limiti a 100 persones el màxim permès. Una mesura que s'havia d'haver adoptat abans de la polèmica ja que després del que va passar al sopar de VIP de Madrid era només qüestió de temps que passés aquí. Una última qüestió. ¿És sancionable la sortida dels seus municipis dels bisbes que eren a la Sagrada Família de Barcelona durant el toc de queda que anava de les 6 del matí del divendres dilluns a les 6 del matí? ¿Era pròpiament dit un acte de feina, que pot ser considerat un servei essencial, quan es limitaven a acompanyar l'arquebisbe, i que aquest sol hauria pogut fer la missa igualment?