Costa trobar un qualificatiu prou precís i que pugui posar-se per escrit per qualificar el grau de cinisme del president del govern espanyol a l'hora de traslladar la responsabilitat de la repressió que està patint l'independentisme als seus propis dirigents. No és un disbarat que pugui ser inhabilitat pel Tribunal Suprem un president de la Generalitat per penjar una pancarta, és que ell s'ho ha buscat. No és una aberració jurídica l'exagerada condemna dels membres del Govern i entitats sobiranistes pel referèndum de l'1 d'octubre, és que ells s'ho han buscat. No val la pena entrar en l'actitud de la Fiscalia General de l'Estat, primer amb el PP i ara amb el PSOE, perquè actua sempre amb gran professionalitat, oblidant aquelles paraules que el perseguiran sempre quan va voler fer una picada d'ullet a l'independentista en campanya i es va atribuir l'autoritat sobre ella ja que la designació venia directament del Consell de Ministres.

I així podríem anar seguint ja que de la boca de Pedro Sánchez, còmode en una de les seves plataformes favorites, La Sexta, no hi ha autocrítica sinó un únic missatge: l'independentisme ha de girar full i acceptar unes regles de joc que no es modificaran. La llei tal com s'està aplicant ha vingut per quedar-se i els processos judicials seguiran mentre no hi hagi un canvi d'actitud. Això sí, formalment mà estesa al diàleg i a la rectificació de l'independentisme per iniciar el que ell defineix com un retrobament i que de ben segur té molts altres noms que no s'assemblen a aquest. El final des que Sánchez és a la Moncloa sempre és el mateix: el líder del PSOE en el centre del tauler parla i parla del que no practica mentre l'independentisme no sap com jugar la partida ja que passen més temps pensant a anul·lar-se entre ells que a preparar l'embat amb l'Estat que diuen voler dur a terme.

Aquest diumenge s'ha complert el tercer aniversari dels fets del 20 de setembre de 2017, una data clau en tot el desencadenant dels fets d'octubre i el primer acte en què es va poder visualitzar que l'estat espanyol jugaria a fons la partida de la repressió policial i judicial. L'entrada a la Conselleria d'Economia va plasmar el xoc en directe, i d'aquella impressionant resposta popular davant de la seu de Rambla de Catalunya en vindria al cap de poques setmanes l'entrada a presó dels dos Jordis i la condemna posterior a nou anys per sedició que compleixen a la presó de Lledoners.

També deu ser culpa d'ells, segons Pedro Sánchez, a qui no li importa gens que nombroses organitzacions, com Amnistia Internacional o un grup de treball de l'ONU, hagin demanat insistentment la seva immediata posada en llibertat per la vulneració dels drets de llibertat d'expressió i de reunió. Culpabilitzar les víctimes és una estratègia massa vella i irresponsable encara que permet observar que fa molt temps que la veritat va deixar d'interessar-li.