Inseguretat o incompetència?

No és una bona notícia que el vicepresident Pablo Iglesias i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es tirin els plats pel cap quan falten menys de dues setmanes per a l'inici d'un curs escolar atípic. Amb l'enorme preocupació que hi ha a les famílies sobre com anirà i quina serà la taxa de contagis o com serà un hipotètic tancament de les escoles infectades, un debat públic sobre si el govern espanyol es farà càrrec de les baixes dels pares que tinguin fills en quarantena sense ser positius, és una frivolitat, una mostra de gran incompetència, i una enorme inseguretat i estrès innecessari per a les famílies.

No es tracta que un faci de policia bo (Iglesias) i un altre de policia dolent (Montero), sinó que el govern ha de ser capaç de plantejar de forma col·legiada respostes als problemes que es generaran. N'han tingut temps de sobres durant l'estiu -potser no són tan exagerades les crítiques a les vacances que han fet alguns ministres i el mateix president si ara ens hem de trobar que està tot per parlar- per posar sobre la taula una proposta que sigui acordada i que no acabi traslladant el problema als pares. A més, que no sigui un brindis al sol com el compromís del salari mínim que molts dels possibles perceptors encara es queixen de no haver rebut.

Governar no suposa estirar uns cap aquí i els altres cap allà. Ni tampoc és sortir al rescat d'un ministeri del teu partit, que és el que ha fet Pablo Iglesias amb el ministeri de Treball. Sobretot perquè, al final, els diners de les prestacions depenen de qui t'ha dit que no i no és cap altra que la ministra d'Hisenda. Ara Iglesias n'ha dit l'última paraula i ha garantit que els pares amb fills en quarantena per PCR negatiu disposaran de permisos retribuïts. No es pot continuar practicant la política de l'ara sí, ara no i és exigible que en aquest tipus de coses que tenen molt poc de retòriques, l'executiu parli amb una sola veu.

I mentrestant, Arrimadas a la Moncloa acceptant l'envit de Sánchez: sí a negociar els pressupostos i amb una expressa voluntat, diu, de diàleg, i que els pressupostos perdin ideologia. És a dir, que siguin el més de dretes possible.