Adéu als mínims brots verds que havia volgut veure el govern espanyol en l'economia espanyola fa pocs dies. La Comissió Europea (CE) ha despertat de cop l'executiu espanyol i de passada frivolitats com les de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que no fa tant es va permetre dir que el pitjor de l'economia espanyola havia passat, i encara segueix al càrrec. Segons la CE, Espanya tindrà el pitjor comportament del continent, el PIB s'enfonsarà aquest any un 12,4% i serà l'únic país que caurà dos dígits. El nivell d'atur superarà el de Grècia i s'aproparà al 18% i, en el millor dels supòsits, l'economia espanyola s'aproximarà el 2023 a una situació similar a la de l'any passat. Tenim al davant anys difícils, perquè el que s'ha perdut aquest 2020 costarà més de recuperar del que estava previst, perquè el cop als pilars de l'economia, sobretot al turisme, té conseqüències devastadores i aquesta situació trigarà mesos abans de començar a enlairar-se mínimament.

Això comptant amb el fet que les expectatives amb la vacuna i en la qual hi ha dipositada tanta confiança per part de la comunitat científica, els governs i la ciutadania, acabin sent reals i aquesta situació de confinaments territorials i temporals no s'acabin convertint en una cosa molt pitjor i s'allarguin perillosament el 2021. Les dades que es van reportant diàriament de l'evolució de la Covid-19 són mínimament esperançadores a Catalunya i una mica menys a Espanya. Tant és així, per exemple, que el Govern comença a considerar que les mesures podrien alleugerir-se en uns deu o quinze dies, una opinió que no es contempla en altres punts de l'Estat, on la corba continua creixent perillosament. De fet, el deteriorament de gairebé dos punts des del mes de juliol reflecteix que els fonaments de l'economia espanyola són menys sòlids, la recuperació més lenta, les mesures adoptades molt discutibles i la capacitat d'injectar recursos per alleujar la situació molt escassa.

Al final, la caiguda d'Espanya serà de gairebé cinc punts més que la mitjana de la Unió Europea, set punts més que Alemanya, 3,5 punts més que Portugal, 3,4 punts més que Grècia, 3 punts més que França o 2,5 punts més que Itàlia, per citar països molt diferents. La segona onada de la pandèmia ha constatat un decreixement de l'economia espanyola molt allunyat dels càlculs que es feien a l'inici de l'estiu, quan es va intentar tant sí com no salvar la temporada estival, una cosa que només va funcionar mínimament amb el turisme domèstic i que ha obligat a mantenir molts ERTO i a aprovisionar diners per evitar que fossin directament a l'atur. Els 140.000 milions que acabarà rebent Espanya d'Europa, uns com ajuts i d'altres com crèdit, arribaran més tard del previst i molt condicionat a canvis en l'orientació de l'economia més que a les necessitats presents.

Haurem d'acostumar-nos en les setmanes vinents a anuncis de nous ERTEs o ja directament d'acomiadaments d'empreses importants, i que afectaran milers de treballadors. Tot això combinat amb el tancament d'empreses i establiments petits i mitjans i la desaparició d'autònoms. No és cert, com va dir la ministra Montoro, que el pitjor hagi passat. El pitjor sempre acaba sent, no pas els quadres macroeconòmics, sinó les persones i, lamentablement, el pitjor està pendent d'arribar.