Deu dies després de la investidura fallida del socialista Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats, l'única política que fan els aspirants a ocupar el càrrec de president del Govern espanyol són declaracions, una darrere d'una altra. Els veiem a la premsa, a la ràdio i a la televisió fent més d'analistes i d'opinants que d'inquilins de la Moncloa. El mateix succeeix amb els dirigents dels denominats partits frontissa, Albert Rivera i Pablo Iglesias. Així és normal que s'escampi la idea que Espanya va necessàriament a unes noves eleccions generals el 26 de juny. La política declarativa ha substituït l'acció política en una espiral de difícil comprensió per al ciutadà, hagi votat el que hagi votat, i que acabarà garantint un augment de l'abstenció si s'acaben convocant els comicis de juny. Potser aquest és l'objectiu?

I és que no deixa de ser sorprenent que, més enllà de l'acord entre PSOE i Ciutadans, no hi hagi reunions per ampliar la base parlamentària de suports. Mariano Rajoy va dir que trucaria a Sánchez després de la investidura per reunir-se i, que se sàpigui, no hi ha data per a la trobada. I això que l'agenda del president del Govern espanyol en funcions deu continuar amb tants forats com quan va confessar al fals Puigdemont, en una conversa telefònica, que podria rebre'l sense problemes. Una mirada a l'esquerra no ofereix un paisatge més encoratjador i el PSOE i Podemos parlen a través dels mitjans i no en una mesa de negociació. Cert que a Pablo Iglesias se li han obert algunes crisis territorials en l'organització, però no són, ara per ara, d'una dimensió suficient perquè els dos partits d'esquerra no dialoguin.

L'estat vegetatiu en què ha entrat el Govern espanyol, la seva política i el seu projecte sembla que han quedat limitats als recursos setmanals davant el Tribunal Constitucional que cada divendres s'anuncien després del Consell de Ministres contra alguna iniciativa del Govern català o del seu Parlament. Res més. Quan el més normal seria, abans de votar, despatxar els que sobren. Així, potser sí que no faria falta tornar a votar.