El Tribunal Constitucional acaba de tombar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes de 205.043 catalans que declaraven unes rendes iguals o inferiors a 12.450 euros anuals en l'exercici fiscal del 2020. La rebaixa, que va ser pactada entre el govern de Quim Torra i els comuns com una de les condicions imposades per la formació morada per aprovar els pressupostos d'aquell any, va ser posteriorment recorreguda pel govern espanyol —del qual també en formen part Podemos i els comuns— per invasió de competències. Els perjudicats, que potser no arriben a assabentar-se en gaires ocasions de la cotilla que els suposa la dependència espanyola, viuran en carn pròpia aquest any la visió més centralista de l'Estat.

L'autodenominat 'govern més progressista de la història', amb el recurs que va presentar es treia així la careta i el Tribunal Constitucional només ha hagut de fer l'estocada final: és més important defensar per tots els mitjans l'Espanya uniforme que no pas deixar passar una llei, els beneficiaris exclusius de la qual són les classes populars més necessitades. No deixa de ser sorprenent que totes i cadascuna de les mesures socials aprovades pel Govern i per a les quals s'ha comptat alternativament amb la CUP, amb els comuns o fins i tot amb el PSC, s'hagin vist sotmeses al rigorós control del govern espanyol i al corró del Tribunal Constitucional.

Es dona d'aquesta manera una terrible paradoxa, a causa de l'infrafinançament de Catalunya a través de tres palanques convenientment utilitzades pel govern espanyol per escanyar l'economia catalana: el crònic dèficit fiscal que arrossega l'Estat amb Catalunya i que se situa per sobre dels 16.000 milions anuals; un sistema de finançament autonòmic especialment lesiu amb Catalunya i que havia d'haver-se actualitzat perquè està caducat des de l'1 de gener del 2014; i uns pressupostos generals de l'Estat que mai no reconeixen la inversió que a Catalunya li tocaria en funció del PIB i, a més, del que està pressupostat no s'arriba a executar per sobre del 65% mentre que Madrid ultrapassa, sense problemes, el 100%.

Per això la sentència del Tribunal Constitucional tombant la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes de Catalunya i que hem publicat aquest diumenge a El Nacional té una enorme importància. Que, a més, hagi coincidit amb la setmana en què la Conselleria d'Economia portarà al Govern, aquest dimarts, el projecte dels pressupostos de la Generalitat per a 2022, per a la seva aprovació, és una oportunitat perquè es visualitzi la importància dels comptes públics per a les necessitats concretes de les persones. Uns pressupostos que encara no tenen l'aval de la CUP, que ha convocat les seves bases per debatre'ls els dies 12, 13 i 14 de novembre.

Tot el que no sigui el vot afirmatiu o l'abstenció de la formació anticapitalista als comptes de la Generalitat —i fins ara el que diuen és que estan més a prop del no—, suposaria una ruptura unilateral de l'acord de legislatura que van firmar ERC i la CUP. Els cupaires obligarien el Govern a buscar-se altres socis per tirar-los endavant, però, òbviament, per la mateixa regla de tres, també decauria el compromís firmat perquè el president Pere Aragonès se sotmetés a mitja legislatura a una moció de confiança.