Doncs sembla que serà que no. Miquel Iceta, el totpoderós primer secretari del PSC i, en aquests moments, un dels màxims enemics de l'independentisme després de la seva participació activa en l'aprovació del 155, es quedarà sense l'acta de senador autonòmic i, en conseqüència, no serà el nou president del Senat. Què ha passat perquè, com en altres ocasions, a la rebotiga de la política no s'hagi arribat a un acord? Fonamentalment dues coses: en primer lloc, la manera com es va anunciar la candidatura d'Iceta fent passar al Parlament com si fos una gestoria del PSOE, era directament la llei de l'embut. Pedro Sánchez decidia i la Cambra catalana es limitava a ratificar. Tanmateix, la candidatura d'Iceta potser hauria pogut prosperar si la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, hagués acceptat alguna mena de negociació.

Tant en el cas d'Esquerra com en el de Junts per Catalunya hi havia un cert marge. La sorpresa, en tot cas, per a Gabriel Rufián ha estat el tancament a tot, com si estiguessin la mar de còmodes sense el seu vot. No hi havia marge per negociar res, ja fos per la imminent convocatòria municipal i autonòmica on el PSOE es juga rellevar el PP en moltes places importants, o perquè aquesta serà l'actitud del govern espanyol aquesta nova legislatura. El mateix li ha passat a Junts per Catalunya, molt més necessitada d'assolir acords tan transcendents com, per exemple, grup parlamentari propi al Congrés i hipotèticament al Senat, i abandonar en les dues Cambres la pertinença al Grup Mixt. Per raons polítiques i econòmiques; no és una qüestió menor en una formació política. També han rebut carbassa.

L'última topada entre independentistes i socialistes ha estat amb motiu de la frustrada presència d'Oriol Junqueras al debat de candidats al Parlament Europeu, que comportava l'absència de Carles Puigdemont. O amb la participació de Toni Comín o Clara Ponsatí. El Ministeri de l'Interior va bloquejar els dos primers i la Junta Electoral central els dos últims. Arribat a aquest punt, la irritació dels independentistes ha anat a més, perquè només han rebut menyspreus i una clara actitud hostil. Dimarts a la nit el fil d'esperança d'Iceta es va trencar i aquest dimecres s'ha confirmat fent infructuoses totes les gestions que va realitzar en el món independentista.

Quan la candidatura d'Iceta ha quedat KO, casualitats de la vida, la fiscalia, de la qual feia dies que no en sabíem res, ha afegit el delicte d'organització criminal per a 28 dels 30 processats del jutjat 13, entre ells la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i els responsables de TV3 i Catalunya Ràdio. No deixa de ser curiós que a cada negativa als desitjos del govern espanyol hi hagi una resposta immediata de la fiscalia. Però deu ser casualitat.