La Regió de Múrcia té, des d'aquest dissabte, el primer conseller afí a Vox d'una autonomia espanyola i no pas per a una cartera qualsevol, sinó per a Educació i Cultura. El peatge del Partit Popular per retenir la presidència de la comunitat, després de la moció de censura que van presentar PSOE i Ciutadans, s'ha saldat ja del tot amb els nomenaments corresponents als dissidents de Vox, com abans es va fer amb els trànsfugues de Ciutadans. Múrcia estrena la governació amb l'extrema dreta no pas des de fora, sinó des del govern, en una fórmula que fa molt poc temps ens hauria escandalitzat a tots i que és molt probable que, en poc temps, sigui habitual allà on la dreta de la foto de Colom pugui manar, amb o sense Ciutadans, que haurà de decidir què vol fer si Arrimadas aconsegueix salvar el partit després del primer match ball del 4 de maig a les eleccions de la comunitat de Madrid.

La nova consellera dissident de Vox, María Isabel Campuzano, simultaniejava dos càrrecs rellevants a la formació ultra com són la vicepresidència i la no menor vicesecretaria de formació, fins que va marxar del partit. Tenint en compte que va ser expulsada de Vox per un tema relacionat amb els comptes del grup, i que les seves posicions respecte a temes tan polèmics com el pin parental són fer-ne una defensa radical, es pot concloure que la seva ideologia continua sent la mateixa que la va dur a figurar a les llistes de Vox en les últimes autonòmiques que es van celebrar el maig del 2019.

Retenir el govern a base de dissidents i trànsfugues és absolutament legal però també manifestament rebutjable. La llei electoral incorpora una contradicció insalvable: els escons són dels diputats, però els vots els aconsegueixen els partits. Les llistes electorals tancades faciliten aquesta incongruència i fa ja temps que es parla de corregir aquesta anomalia, però els grans partits no hi fan res per solucionar-ho. De fet, només hi ha dos models per mitigar el problema que es genera amb el transfuguisme: llistes obertes en les quals el pes dels candidats elegits sigui realment important, o circumscripcions molt més petites, a l'estil de les del Regne Unit, amb un sistema electoral uninominal, que afavoreix el vot útil i és diferent del que hi ha a Espanya, que és proporcional.

Perquè no ens enganyem, tots els pactes antitransfuguisme i de cordó sanitari a Vox, depèn de com, no serviran de res. És qüestió de temps que, si els seus vots són necessaris, s'acabin utilitzant. L'objectiu ha de ser que Vox tingui el menor número de parcel·les de poder possible, com han fet algunes democràcies consolidades europees. I la llei electoral no ajudarà a evitar-ho.