La decisió de l'Audiència de Barcelona confirmant el processament de 29 alts càrrecs del Govern durant la celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 és, de facto, el punt de partida de la segona onada de judicis polítics contra la segona línia de l'independentisme català. La ratificació de les acusacions de malversació de cabals públics, prevaricació, falsedat documental i desobediència que recauen d'una manera total o parcial sobre els investigats, que en aquelles dates ocupaven càrrecs de responsabilitat en diferents departaments, no fa sinó posar negre sobre blanc a la realitat: la maquinària judicial actua com una piconadora i mentre la política es desespera veient com s'ajornen indefinidament els indults compromesos, el següent que ve al calendari acabarà sent un macrojudici amb encausats independentistes que, sens dubte, pot acabar comportant llargues penes d'inhabilitació i qui sap si de presó.

A la majoria dels encausats se'ls atribueix algun dels delictes esmentats anteriorment en relació amb la difusió, contractació, preparació, organització i, sobretot, publicitació del referèndum de l'1-O. Han passat més de tres anys i mig d'aquell referèndum, la causa judicial segueix oberta i sense que s'hagi fixat encara data del judici —abans hi haurà noves testimonials dels processats— i l'Estat no s'ha mogut gens ni mica de les posicions rígides adoptades llavors. Han passat governs, de Mariano Rajoy a Pedro Sánchez, i tampoc no s'observa un canvi substancial respecte a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat. Tot això, sense oblidar que ja se'ls va demanar una fiança solidària per 5.803.068,87 euros en un procediment judicial anterior per cobrir les hipotètiques despeses malversades que s'haguessin fet.

Que aquesta ratificació de l'Audiència de Barcelona es produeixi en plena negociació per tancar un acord de Govern entre Esquerra Republicana i Junts hauria d'ajudar tots dos partits a saber exactament on s'està jugant la partida i l'enverinament judicial que hi ha contra l'independentisme. És legítim que hi hagi dues estratègies —tres si sumem la de la CUP— i que totes dues es defensin amb vehemència, però el que seria absurd és que hi hagués mirades diferents de la realitat quotidiana. Els 29 imputats són dels dos partits, comparteixen acusacions i s'asseuran al banc dels acusats sense distinció de la formació política que els va col·locar en el càrrec.

Quan es parla d'acords de govern futur no s'hauria d'oblidar que tots ells són represaliats d'una causa política, sense cap distinció, més enllà d'un rang menys a l'organigrama de la Generalitat que els membres del Govern que va jutjar i va condemnar el Tribunal Suprem. Sobre aquella causa i aquella injustícia hi ha ja molta doctrina i molts posicionaments nacionals i internacionals. Seria un error de l'independentisme que, per cansament o per estratègia política, ells no notessin el suport que els seus caps sí que van tenir.