Tant s'estira la corda que al final es trenca. Això és el que ha acabat passant en la relació entre Gerard Piqué i la selecció espanyola o més concretament amb una part dels aficionats espanyols de la seva selecció. Els insults descarnats a través de les xarxes socials, una certa befa sobre el seu compromís amb la selecció, el descarat barcelonisme unit a un antimadridisme moltes vegades gairebé epidèrmic i la indubtable catalanitat han acabat llançant Gerard Piqué al fossat dels lleons. I així, gairebé en veu baixa, un esportista acostumat a conviure amb l'estridència, ha dit prou a l'afició casposa que demanava, partit rere partit, el seu cap per una cosa o per una altra. El resultat ha estat que després d'una nit delirant en què va ser acusat de gairebé tot durant el partit Albània-Espanya, va anunciar que pensava abandonar la selecció el 2018, un cop tancat el cicle del Mundial de Rússia.

La polèmica va sorgir quan algunes ràdios i diaris de Madrid es van sumar a la marabunta que des de Twitter l'acusava d'haver tallat les mànigues de la samarreta per no haver de lluir l'escut d'Espanya. El tema és que no hi havia escut a les mànigues i ni tampoc cap altra identificació. A tot això, s'obviava que altres futbolistes com el madridista Sergio Ramos havien fet el mateix. Però tant se li'n donava: calia disparar contra Piqué i per a aquest relat Ramos era un destorb. La bola es va fer tan imparable que va provocar un comunicat de la Federació explicant que a les mànigues no hi havia cap identificació. Però quan això va passar el tema ja era imparable, Piqué havia anunciat el seu adéu en diferit, i havia demanat als mitjans de comunicació que havien encoratjat la campanya, que rectifiquessin.

El problema, lamentablement, és que el cas Piqué no és una anècdota sinó que té rang de categoria. La permanent exaltació per part d'alguns sectors polítics no ha fet més que alimentar la catalanofòbia. O potser surt gratis demanar per Espanya firmes contra el referèndum de l'Estatut? O el discurs, lamentable, de Susana Díaz sobre si els impostos dels andalusos han de servir per finançar la independència? Tal faràs tal trobaràs i enmig d'aquesta comèdia que moltes vegades acaba sent la política hom pot fins i tot posar-se les mans al cap. Però tot acaba tenint noms i cognoms.