L'última bestiesa del Partit Popular per desmuntar l'escola catalana ha estat presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats per crear una nova línia funcionarial que vigili l'ús de la llengua castellana a les escoles. Seria l'Alta Inspecció Educativa, un cos específic d'inspectors que tindria com a funció castigar els centres educatius que no s'adaptin a la legislació espanyola. S'ha de suposar que aquests inspectors, en funcions més policials que educatives, serien com uns homes de negre que dependrien de Madrid, perquè, esclar, el primer que qüestiona el PP sempre és que el Govern de la Generalitat se salta permanentment la llei i no posarà l'Alta Inspecció a dependre de la Conselleria d'Educació.

Podria dependre, per exemple, de la Delegació del govern espanyol, encara que, tan primmirats com són els del PP, el fet que estigui en mans de la socialista Teresa Cunillera, de Lleida, potser és un problema. Del PSC pactant amb Bildu o amb l'independentisme català no són bones credencials per a Cunillera. Potser Pablo Casado podria recórrer a la llei Wert, aquell qui volia espanyolitzar els nens catalans, a veure què diu. S'emportaria una sorpresa: ni a Wert li va passar pel cap una estupidesa així. Una altra solució seria, potser, conservar directament la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i instal·lar-hi directament aquest cos d'elit educatiu. El fet que la prefectura depengui del ministre Fernando Grande-Marlaska, amb qui coincideixen sovint, potser suavitzaria la petició del president del PP.

O, si es parlés amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, podrien dependre directament d'ella. Què millor que posar-los en mans de qui té tots els votants de Vox embadalits. No sé fins a quin punt el líder del PP és conscient de la seva incapacitat per generar propostes atractives entre l'electorat ―poc― que té a Catalunya i de l'absència de lideratge per donar resposta als problemes de l'electorat espanyol que diu representar i que no suposen parlar cada dia de l'escola catalana. La falta de carisma no se soluciona amb iniciatives legislatives que l'únic que fan és escorar una força en teoria centrista fins a la dreta extrema.

No és estrany, per exemple, que Angela Merkel fugís sempre que podia i com un gat escaldat del PP espanyol, ja en l'època de Mariano Rajoy i molt més en els últims temps. Per l'excancellera alemanya els populars estaven més a prop de les dretes poloneses o hongareses que de la democràcia cristiana alemanya o el liberalisme que representa el president francès Emmanuel Macron. No és la primera vegada que ho apunto, però la desesperació de Casado només el condueix a ser una mala còpia de Díaz Ayuso i, arribats a aquest punt, com passa sempre, l'original és millor que la còpia.

El problema de Casado és que entre els seus corre com una gallina sense cap, entre falsos aplaudiments i picades d'ullet a Ayuso, mentre Pedro Sánchez l'observa amb una certa indiferència: el seu extremisme i les seves rareses situen el líder socialista en un fals centre. Quin desastre per a Espanya; quin problema per a Catalunya.