Encara que continuem sense saber els motius pels quals Pedro Sánchez va renunciar al suport històric espanyol a la independència del poble sahrauí i va cedir als desitjos del Marroc, desencadenant la tempesta perfecta en contra dels interessos polítics i econòmics en aquella àrea, els recents i dramàtics fets a la frontera amb Melilla han desmuntat l'explicació: l'acord amb Mohamed VI no ha servit per millorar la seguretat a la frontera i tot segueix igual que abans. Amb el pas de les hores s'han pogut veure vídeos de com la policia marroquina feia els ulls grossos i facilitava l'allau dels prop de 2.000 immigrants que s'apropaven a la tanca amb Melilla, i també imatges de com el Marroc s'afanya a enterrar els morts sense cap mena d'autòpsia ni investigació perquè no quedi cap rastre de l'atrocitat comesa.

Però si el lliurament del Sàhara Occidental no va ser per contenir la pressió migratòria, per a què va ser? I per quina raó Pedro Sánchez s'expressa en termes elogiosos amb l'actuació del Marroc després de tot el que hem vist? Una última pregunta: aquelles dues vergonyoses paraules de "ben resolt", que el perseguiran políticament mentre estigui al càrrec, quin objectiu tenien quan són més pròpies d'un personatge sinistre com l'expresident dels Estats Units Donald Trump que no pas d'un primer ministre de qualsevol dels principals estats de la Unió Europea?

Si no queden raons per justificar la indignitat política de Pedro Sánchez, caldrà donar credibilitat al fet que el Marroc té alguna poderosa raó amb la qual restar capacitat de maniobra al president del govern espanyol. Al seu dia es va dir, i ho va desmentir el CNI, que el Marroc era darrere de l'espionatge amb Pegasus al seu mòbil, del qual, suposadament, s'hauria extret informació rellevant. També s'ha especulat que el Marroc té material classificat en altres esdeveniments tràgics, perquè hi haurien participat els seus serveis d'intel·ligència. Sigui com sigui, ara que l'esquerra del PSOE ja s'ha despertat del silenci de les primeres hores —molt clamorós en el cas de la vicepresidenta Yolanda Díaz— veurem fins on volen arribar.

També serà interessant veure com afecten les turbulències del que ha passat a la frontera amb Melilla, al govern espanyol i a les formacions d'esquerra que ajuden a la governació de Pedro Sánchez, i que ara l'aigua ja els arriba al coll. No és només Andalusia i les ombrívoles expectatives electorals en unes futures eleccions espanyoles, és la falta d'empatia amb els 40 migrants morts en una situació inexplicable o el pla anticrisi aprovat pel govern espanyol per abaixar tres punts la inflació i que ha rebut múltiples crítiques. El polític de les set vides sembla que s'ha quedat sense cap.