A les portes del 2022, quan ja fa més de cent dies de la improductiva reunió celebrada al Palau de la Generalitat, els portaveus del PSOE i de Podemos han driblat aquest dilluns els advertiments del president Pere Aragonès i del líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que van coincidir en la diada de Sant Esteve a reclamar al govern espanyol que es posi les piles per desbloquejar el conflicte polític existent. Aragonès va utilitzar el discurs televisat del president de la Generalitat de Cap d'Any per introduir un gens subtil canvi de registre en el llenguatge utilitzat fins ara, i va defensar la necessitat de començar a construir alternatives per si la negociació amb l'Estat s'encallava i no aportava els resultats que des d'Esquerra pensaven que havia de donar.

Han transcorregut 103 dies des d'aquella cimera entre governs, que va fixar una reunió sense data que, inicialment, va semblar ubicada cap a finals d'any i més tard a començaments del 2022. Semblaria raonable, per tant, que ja estigués planificada i se'n sabés l'ordre del dia, que ja no hauria de ser de temàtiques en abstracte. Lluny de tot això, tant el portaveu socialista, Felipe Sicilia, com el portaveu parlamentari d'Unidas Podemos, Pablo Echenique, s'han escudat en l'evolució de la pandèmia i han demanat a Aragonès que no posi terminis al diàleg en els mitjans de comunicació. Una manera com una altra de llançar pilotes a fora i treure's de sobre la pressió d'Aragonès i de Junqueras.

Esquerra ha fet bé d'obrir el meló de la segona reunió de la taula de diàleg, conscient, segurament, que a la tornada de Reis aquest serà un tema recurrent i que serà present en totes les compareixences informatives. Tant quan intervinguin els portaveus d'Esquerra com en les del Govern català i en les de Junts per Catalunya, que es va quedar fora de la taula de diàleg un cop el president de la Generalitat va vetar la presència de dirigents del partit de Carles Puigdemont que no fossin membres de l'executiu català, com pretenien i així ho van proposar designant Jordi Sànchez, Jordi Turull, Míriam Nogueras i Jordi Puigneró. Aquest últim sí que va ser acceptat per la seva condició de vicepresident del Govern.

En qualsevol cas, el PSOE, amb els pressupostos de l'Estat aprovats, i amb dos anys de legislatura al davant, si no avança les eleccions, tindrà la temptació d'aplicar un ritme de tortuga al diàleg, esperant que qualsevol esdeveniment imprevist l'enviï a pastar fang i serveixi com a excusa per xutar la pilota endavant. Aquest ritme està als antípodes del que Esquerra necessita i més en un moment en què la CUP s'ha despenjat de la majoria parlamentària després del seu no als pressupostos de la Generalitat i necessitarà compromisos i incentius dels republicans per tornar-s'hi a sumar. Una cosa que avui no és precisament fàcil.