És molt possible que la política més conspiradora d'Europa ―no pas la millor― sigui la francesa, després que la italiana hagi caigut en un gran marasme amb la desintegració de la democràcia cristiana. La sèrie d'intriga política Baron Noir, estrenada a França el 2016 i que va ser un èxit a Espanya fa poc menys de dos anys, ha posat negre sobre blanc al costat fosc de la política, a les lluites partidistes, a la set de revenja personal i, en definitiva, a la part que no es veu però que acaba tenint una gran importància en allò que es presenta com un servei públic i que, moltes vegades, n'està tan allunyat.

Aquest diumenge, irrompia amb matxet i interessos propis, si bé és cert que no estava mancat de raó, José María Aznar, en el soterrat pols que estan mantenint al Partit Popular el seu president, Pablo Casado, amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I ho feia sobre com es redueix el perímetre electoral del PP en benefici de Vox quan el protagonista és Casado i, al contrari, com Ayuso captiva, segons les enquestes, fins a l'extrem de desactivar, en part, la formació d'Abascal fent que els seus electors transitin amb relativa facilitat cap al Partit Popular.

Pel que sembla, a Casado li està servint de poc la seva croada contra el català i elevar el to fins al nivell de l'insult i la falsedat, quan assenyala que a Catalunya s'està produint un "apartheid lingüístic" arran de la resposta a la sentència del TSJC al català. Deu ser perquè el PSOE llança la pedra i amaga la mà i sense aquest llenguatge acaba mantenint unes posicions sobre la immersió i l'aplicació de la sentència del TSJC no tan diferents. L'anticatalanisme ven a Espanya, òbviament. Però l'efecte es dilueix quan hi ha tants partits amb la mateixa estratègia política i disposats a repartir-se'n el botí. També el PSOE.

Llavors, entre les dretes, a més de l'anticatalanisme fa falta el populisme descarnat barrejat amb grans dosis de ridiculització de l'esquerra i en això Ayuso no té ni competidor ni competidora possible. En part, perquè a la cuina hi ha Miguel Ángel Rodríguez, que, amb no gaire més discurs i amb les mateixes dosis de demagògia, va portar Aznar fins al Palau de la Moncloa.

Aznar ha dit aquest diumenge a l'ABC, el diari per antonomàsia de la dreta, que la presidenta de la Comunitat de Madrid "és la política més popular de tot Espanya, punt... Aquest és el principal actiu que té el PP". Es pot aplicar a Casado aquell refrany que diu que quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. Encara que potser és massa tard.

I un, veient això, no pot fer res més que contemplar com volen els punyals per Madrid. No pas per interès propi, sinó perquè anar a Madrid a fer política des de posicions catalanistes o independentistes de bona fe o disposats a convèncer-los, serveix avui dia per al que serveix. O sigui, per a res.