Tot i que ja han passat quatre dies i he escoltat amb l'atenció i l'interès propis d'un seguidor culer les explicacions del president Joan Laporta (divendres) i de Leo Messi (diumenge) no aconsegueixo encara comprendre les raons per les quals el jugador abandona de manera brusca el Futbol Club Barcelona. La marxa de l'astre argentí és enormement dolorosa per a la gran majoria dels aficionats blaugrana i també per al jugador, que ha ofert la conferència de premsa més lacrimògena que un recorda en esportistes d'aquest nivell.

Però sembla que, per completar el puzle i aconseguir entendre'l, manca una peça important que algú deu tenir guardada, no sabem fins quan. Marxa cap al Paris Saint Germain, diuen els ben informats, on els petrodòlars de l'emirat de Qatar poden pagar sense despentinar-se Messi, Neymar, Mbappé, Sergio Ramos i tants d'altres, fins a completar la que és, sense cap dubte, la millor plantilla de futbol d'Europa. El PSG és un club estat i el fair play financer deu sumar i restar de forma diferent en aquelles latituds. Una altra cosa és que en la penitència nosaltres tinguem jugadors que no valen el que els estem pagant i per això no volen abandonar el club, perquè ningú no els manté la descomunal fitxa que cobren.

Messi no s'ha referit a Javier Tebas i a la Lliga Professional, però totes les mirades semblen adreçar-se a aquest fosc personatge exmembre de Fuerza Nueva i votant de Vox que presideix la LFP i que ha aconseguit el control d'un negoci de milers de milions d'euros. Messi ha explicat, amb tota mena de detalls, que l'any passat —el del burofax a Josep Maria Bartomeu— se'n volia anar, però que aquest es volia quedar i, per això, s'havia rebaixat la fitxa el 50%. No ha responsabilitzat Joan Laporta, però ha deixat a l'aire alguna incògnita quan ha dit que ell havia fet tot el possible per quedar-se i tot el que se li havia demanat. Per què no s'ha baixat més la fitxa? Ningú no li ho va demanar, ha explicat. Només li van dir que no podia seguir i tota la feina prèvia es va trencar.

Cada vegada agafa més força la idea que darrere de la marxa de Messi, ara ja sembla que irreversible, hi ha també la batalla per la Superlliga europea, un projecte congelat per la retirada dels clubs anglesos i les amenaces de la UEFA, però que Barça, Madrid i Juventus continuen mantenint viu. D'aquí el dinar dels presidents dels tres clubs dissabte a Barcelona.

Potser veurem un nou capítol d'aquesta batalla dijous vinent, dia 12, quan se celebrarà l'assemblea extraordinària de la Lliga Professional per validar l'acord amb el fons voltor CVC, que consisteix a aportar 2.700 milions a la patronal del futbol a canvi d'aconseguir un 10% del negoci de la competició espanyola. Serà la primera batalla oberta de Joan Laporta i Florentino Pérez contra Javier Tebas i on es visualitzarà si tenen prou força per tombar l'acord. Per a això necessiten que no donin suport al pacte amb CVC, almenys, 32 dels 42 clubs de primera i segona divisió.

En les pròximes hores, veurem Messi a París si les negociacions es tanquen, i veurem el 10 amb una samarreta diferent. El somni que Messi fos com Pelé, jugador d'una única samarreta, en el cas del crac brasiler del Santos, s'haurà fos.