Gairebé dues setmanes després ―es compleixen dilluns― d'esclatar el CatalanGate, les cartes de la partida política en principi més transcendental del que resta de legislatura, estan repartides. En un bàndol, el PSOE mira de defensar per tots els mitjans que no se sàpiga la veritat. El més a prop de la veritat que arribaran és la gens improvisada declaració de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés dels Diputats quan va justificar que l'Estat es defensi amb totes les armes al seu abast d'accions contra la unitat territorial. En l'altre, l'independentisme català, que exigeix des d'una comissió d'investigació fins a l'assumpció de responsabilitats per als qui apareixen rere l'escàndol d'espionatge il·legal més massiu que s'ha conegut a Europa.

Al mig, una amalgama de formacions diferents que juguen la partida mirant de reüll el rèdit que poden treure de la precarietat parlamentària de Pedro Sánchez. I per descomptat, la dreta amb la qual va arrencar l'espionatge massiu de l'independentisme en l'etapa de Mariano Rajoy i que ara des de l'oposició espera a veure si el desgast socialista els apropa una mica més al poder. Cal seguir també els vaivens d'Unidas Podemos, que manté una posició de denúncia clara com a partit i més contemplativa com a govern o també en el pla institucional, com seria el cas de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L'Estat ha armat una posició de defensa ―tot un catenaccio― per mirar d'impedir que se sàpiga la veritat, com s'ha vist aquesta setmana. No sabrem res de l'actuació dels serveis de l'Estat en l'espionatge il·legal si l'independentisme no troba la palanca que obligui el PSOE a ensenyar alguna de les carpetes compromeses. O bé, les notícies sobre les noves investigacions que manté Citizen Lab, i de les quals ja se sap que hi acabaran apareixent moltes més persones que les 65 que es coneixen ara espiades utilitzant el programari de Pegasus, podrien acorralar sense cap escapatòria el govern espanyol.

Aquesta és la batalla que ha de fer l'independentisme parlamentari, partidista i associatiu: exigir saber la veritat. És, costi el que costi, una posició guanyadora, i comprensible a Europa tant entre la classe política com en els mitjans de comunicació internacionals, sobretot els de referència. La violació massiva que ha suposat la irrupció de Pegasus en la vida dels principals actors del catalanisme per part de l'estat espanyol alimenta la idea que la violació de drets de la minoria catalana és una cosa habitual i recurrent en els últims anys: la violència policial de l'1 d'octubre del 2017, la violació de drets amb una sentència desproporcionada al Tribunal Suprem dels presos polítics, o la interpretació esbiaixada de les decisions de la justícia europea a l'hora d'intentar detenir els exiliats.

Per això, situar-se al costat de l'exigència de conèixer la veritat del que ha passat, de qui ho ha ordenat i qui ho ha pagat és una carta guanyadora. Encara que l'Estat faci tot el possible per divulgar notícies falses que busquen emmascarar la inacceptable violació que ha suposat la utilització de Pegasus en l'espionatge il·legal i massiu.