El govern de Pedro Sánchez té aquest dimecres un examen difícil al Congrés dels Diputats, on haurà de convalidar el decret de modificació de la reforma laboral. No té per ara una majoria suficient per tirar-la endavant i encara menys el suport dels qui han estat fins ara les seves crosses parlamentàries, Esquerra, el PNB i Bildu. Els únics vots dels quals disposen el PSOE i Unidas Podemos són els de Ciutadans, un partit en desaparició però capaç de sumar-se a l'acord del govern assolit amb la patronal i els sindicats UGT i CCOO, no pas amb les altres forces sindicals a Catalunya i Euskadi.

Atrapat en un laberint de mentides permanents, Sánchez ha fet passar com una gran reforma del mercat laboral el que són una sèrie de canvis menors acordats amb la CEOE, la gran guanyadora fins ara de l'acord. Primer, perquè la Moncloa ha hagut de baixar del seu compromís de derogació de la reforma laboral com s'havia compromès. Segon, Europa ha marcat de prop les fintes de Sánchez per no fer més gran la bretxa de dèficit dels comptes públics. Tercer, perquè en el fons la reforma laboral del PP queda bastant intacta i és obvi que si Pablo Casado no li dona suport és per estratègia purament electoral, en donar-li una importància que no té pas en l'impacte que tindria en les eleccions del 13 de febrer a Castella i Lleó.

El fet que aquest cap de setmana s'hagin celebrat manifestacions en contra de la reforma laboral al País Basc, Galícia i Barcelona organitzades per CIG, ELA, LAB i la Intersindical, demostra la solitud del PSOE i d'Unidas Podemos en un projecte que, si surt amb les majories que ara estan configurades, suposarà un canvi de rasant de la legislatura. Amb la careta ja treta, serà difícil que es pugui mantenir el suport d'Esquerra Republicana sense contrapartides tangibles i que la farsa de la taula de diàleg continuï sent considerada un instrument vàlid per a la solució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya.

Al contrari, qui sap si potser som davant d'un assaig de gran coalició a Espanya entre PSOE i PP, avui impossible, però després de les pròximes eleccions veurem com a alternativa a un més que probable govern de PP i Vox. Si fos així, la reforma laboral seria un assaig amb la ministra d'Unidas Podemos posant-se una inexistent medalla, perquè aquí l'acord ha estat entre els socialistes i la CEOE. La manera com la gran patronal ha fet de llebre per a futurs acords dels dos grans partits del bipartidisme i com Sánchez ha acceptat el joc, fa pensar que la Moncloa comença a contemplar escenaris alternatius.

P.D.- Algú es farà responsable que no hi hagi data i molt menys una agenda per a la segona reunió de la taula de diàleg, després que en la cita anterior —15 de setembre— els presents acordessin una nova reunió entre els dos governs a començaments d'any —al gener li resta un dia— que fos més enllà d'unes quantes fotos i que Pedro Sánchez s'hi comprometés públicament?