L'anunci de Filippo Grandi, alt comissariat de Nacions Unides per als refugiats, en què ha xifrat en 10 milions el nombre d'ucraïnesos que han hagut de fugir de casa seva des de l'inici de la invasió russa, bé sigui per refugiar-se en un tercer país o bé, simplement, per desplaçar-se a una altra ciutat ucraïnesa per la situació bèl·lica, suposa que gairebé un de cada quatre habitants han hagut de sortir fugint com ha pogut del seu habitatge. Tot això en tan sols els 24 dies transcorreguts des que Vladímir Putin va donar l'ordre d'invasió, el passat 24 de febrer, per un conflicte que es preveia més fàcil per a les tropes russes i on ningú, aparentment, no va mesurar amb certesa la capacitat de resistència de la població ucraïnesa i el lideratge del president Volodímir Zelenski, que ha sabut donar sentit a la resistència i desplaçar a Europa de la seva posició inicialment distant en el conflicte.

Zelenski ha igualat la potència militar russa amb una defensa numantina de les ciutats, començant per la capital Kíiv, i ha jugat magníficament a les xarxes socials. Les seves intervencions per videoconferència en cambres legislatives de tot el món s'han acabat convertint en un exercici de propaganda excepcional, i han aixecat consciències de solidaritat amb el seu poble al món sencer. Al final, la solidaritat de tots els països a l'hora d'acollir ucraïnesos desplaçats del conflicte armat no és res més que una crítica a l'acció sàtrapa de Putin. Igual que la modificació de l'estatus històric de països com Alemanya i Suïssa, que han deixat enrere la seva posició, en el cas germànic des del final de la Segona Guerra Mundial i en el cas del país helvètic, fins i tot des d'abans.

No serà fàcil gestionar aquesta allau de persones desplaçades, quan, a més, moltes d'elles trigaran temps a poder tornar a casa seva, i quan això passi veurem com queda el país que van abandonar. Perquè una cosa és resistir la invasió i una altra cosa és salvar propietats, béns i estris que estan sent literalment esclafats per l'exèrcit rus. Catalunya, com a terra d'acollida en els moments que ha estat necessari, ha de saber estar a l'altura d'una situació històrica. Perquè ens en fem una idea. Els cantons suïssos han començat a treballar amb escenaris que implicarien l'arribada de més de 100.000 refugiats procedents d'Ucraïna.

A Espanya, les xifres són ara per ara un gran enigma, perquè fins fa només uns dies ni s'havien començat a preparar els centres d'acolliment de la Creu Roja que han de permetre sistematitzar les persones que han arribat. El ministre Escrivá avançava abans del cap de setmana que havien documentat uns 4.500 ucraïnesos amb estatus de refugiats. Però són xifres molt més baixes que les reals, perquè a Catalunya es xifra en uns 10.000 els que ja han arribat per diferents mitjans de transport. Donar una resposta o una altra ens jutjarà com a país i com a societat, per més que als nostres polítics els entretingui més la petita batalla que practiquen els seus partits i que tan decebedora és per a la gran majoria dels votants.