És tan poc freqüent la victòria en una seu judicial espanyola d'un contenciós polític amb l'Estat on hi hagi pel mig qualificar penalment l'actuació d'una decisió que tingui a veure amb el referèndum de l'1 d'octubre, que bé val la pena destacar-la. És el que ha passat aquest dijous amb els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O per a qui la Fiscalia demanava dos anys i nou mesos de presó, malgrat que no van arribar a exercir el càrrec i ni tan sols van arribar a prendre'n possessió formal. Òbviament, tampoc no van rebre cap instrucció i la seva funció va decaure davant d'un requeriment del Tribunal Constitucional que els advertia d'una multa diària de 12.000 euros si no renunciaven formalment al càrrec, cosa que tots ells van fer.

Malgrat aquest corol·lari, els cinc síndics —Jordi Matas, que era qui havia d'exercir les funcions de president, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina— han hagut de carregar un procediment judicial complex i l'amenaça durant aquests tres anys d'una possible entrada a la presó si el jutge donava per bons els arguments de la Fiscalia. Un bon exemple de la tensió que tots ells han viscut són les declaracions de la síndica absolta, Tània Verge, que en un tuit s'ha expressat així: "Amb l'absolució de la Sindicatura de l'1-O es posa al seu lloc el matonisme de la Fiscalia i conclou una pena de 3,5 anys de tortura processal". Encara que la resolució del jutjat penal número 11 de Barcelona és contundent i considera que la Fiscalia no ha presentat cap prova d'usurpació de funcions, i que tampoc no s'ha provat cap actuació individual o col·legiada dels síndics posteriorment al pronunciament del TC, no és encara una victòria judicial definitiva, perquè serà necessari esperar a saber si la Fiscalia hi recorre.

Tanmateix, el paràgraf no pot ser més demolidor malgrat l'enrevessat llenguatge judicial que el col·lectiu sol fer servir: "Per tant, de la prova practicada en l'acte del judici i de la documental que hi ha en la causa no s'acredita la comissió d'il·lícit penal, perquè no s'acredita que els acusats actuessin com a funcionaris o autoritats i que despleguin una activitat, un fer prohibit de forma persistent i el propòsit d'incomplir, doncs, no consta prou acreditat". Això ho hauria d'arxivar de forma definitiva, però no és gens segur.

A unes 3.000 puja el nombre de persones represaliades, incloent-hi condemnats, empresonats i investigats des de la tardor del 2017. Moltes persones esperen una solució que l'Estat espanyol no ofereix, ni és capaç de generar un marc de distensió. Al contrari, el corró governamental espanyol no ofereix cap treva i utilitza per a això, de manera absolutament partidista, un tema tan important i delicat com els indults. La victòria —provisional- dels síndics de l'1 d'octubre és una gota en un vas d'aigua, però no pas per això és menor, sinó absolutament excepcional en el context que veiem i denunciem diàriament.