"Venen moments durs i cal tenir un equip de gent honesta, seriosa i dura per a aquests fills de puta dels catalans i per a aquests fills de puta dels bascos. Els bascos s'han acollonit, ho sé. Arran d'això s'han cagat". Aquesta frase de l'excomissari José Manuel Villarejo mentre despatxava amb el secretari d'Estat de Seguretat i número dos del Ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, assumptes relacionats amb l'Operació Catalunya, té lloc el 29 de novembre de 2012, a quatre dies de les eleccions catalanes en les quals Convergència i Unió va passar de 62 diputats a 50 diputats, enmig d'una campanya de desinformació del diari El Mundo, que va publicar informes policials falsos sobre uns comptes a Suïssa controlats per Artur Mas. Villarejo li demana diners per prosseguir la campanya contra els independentistes i Martínez vol alentir l'operació. La manipulació orquestrada des del Ministeri d'Interior havia donat els seus fruits i CiU havia rebut un torpede en la seva línia de flotació, fent vulnerable la coalició. Ara se sap que res no va passar per casualitat i el gir electoral va ser una manipulació política en tota regla orquestrada des del govern espanyol.

Que estiguem sentint diàriament àudios de Villarejo amb diferents persones, de vegades membres del govern espanyol o del segon nivell de l'executiu de l'època, altres vegades amb jutges i magistrats de les altes instàncies judicials, i també amb periodistes de renom conversant amb l'excomissari demostra fins a quin punt una trama política, judicial i mediàtica va desestabilitzar Catalunya aquells anys. Com s'havia convertit tot en un enorme femer en el qual l'únic objectiu era parar com fos els independentistes i si s'havia de fer amb proves falses de corrupció es feia i no passava res. Que a hores d'ara no s'hagi obert cap mena d'investigació per part de la Fiscalia, ni que sigui merament informativa, per cobrir l'expedient, ofereix una idea del pobre funcionament de les institucions espanyoles.

No es pot tornar enrere i els fets que han passat, per molts cops que es digui que són enormement greus, no es rebobinaran i tornarem a 2012. Al punt que, com s'escolta en els àudios, Villarejo sentenciava: "Aquesta feina [la de l'Operació Catalunya], algun dia, algú escriurà sobre això perquè hem canviat la història d'aquest país". Avui sabem que va ser així i que l'operació d'Estat posada en marxa va alterar el mapa polític de tal manera que els equilibris existents fins a aquella data van saltar pels aires i els nacionalistes van perdre l'hegemonia política amb què havien comptat des de 1980. El que les urnes no van poder fer, ho va aconseguir un govern mafiós amb una policia corrupta fins a adulterar resultats electorals i destruir políticament i econòmica persones que no van poder guanyar la batalla de l'opinió pública.

Perquè la maquinària de la fabricació de mentides estava perfectament engreixada: "Soc l'únic que a les vuit de la tarda a un ximple com l'Inda li dic 'Ui, això per què no treus papapapa' i a les nou està imprimint-se [a El Mundo]", relata a l'àudio Villarejo. I va ser exactament com ell l'explica, es va publicar i no hi va haver manera de revertir la mentida, ja que tothom es va abonar a ella, uns perquè la van creure i d'altres perquè sabien que tenien molt a guanyar. Encara que hem vist per activa i per passiva com han fet pinya amb el PP, de manera comprensible Vox i Ciutadans i de manera vergonyosa el PSOE en moltes ocasions, aquella barra lliure de 2012 va continuar amb la persecució policial i judicial de l'independentisme i ha desembocat més recentment en l'escandalós cas d'espionatge que ha estat el CatalanGate.

És poc més d'una dècada d'ús de qualsevol acció, per il·legal que sigui, per acabar amb els líders democràtics d'un país i amb un moviment democràtic. Tot per salvar i defensar una idea monolítica d'Espanya. Com diu Villarejo, per "canviar la història d'Espanya" i donar un escarment "a aquests fills de puta dels catalans".