Com en altres moments de la història recent, la Catalunya política està actuant amb un ull posat al Parlament de Catalunya i un altre al Congrés dels Diputats. La coincidència de dates, i fins i tot d'hores, entre el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo i el debat de política general al Parlament del president Pere Aragonès, a més, ha contribuït que ambdós nivells convergeixin i es mirin de reüll. Feijóo ha fracassat, com estava previst, en la primera votació i tindrà una segona oportunitat de guanyar la investidura el migdia de divendres, encara que no té cap mena de possibilitat i no troba manera d'arribar als 176 diputats —n'hi falten quatre—. Al parc de la Ciutadella, Aragonès va exhibir solitud parlamentària i es va fer fort en els acords parlamentaris assolits aquest últim any. Mentrestant, Junts li demanava un canvi de rumb o eleccions i el PSC insistia en el fet que no falla Catalunya, sinó el seu govern.
Tenint en compte que el Govern tan sols està avalat per 33 diputats dels 135 del Parlament i que pel camí d'aquests dos últims anys Aragonès s'ha deixat els 9 de la CUP i els 32 de Junts per Catalunya, el president tampoc no va sortir tan mal parat del debat. De fet, el que es va constatar és una obvietat: cap grup parlamentari no li dona suport estable i només la inviabilitat d'un acord entre el grup de diputats de Carles Puigdemont i els de Salvador Illa, per antagònics, permet que es presenti i sigui viable una moció de censura reeixida. Tot queda, en conseqüència, en un soroll més o menys insistent i tens, però, a la pràctica, sense cap mena de resultat. Serveix per marcar el president, posar-li les coses difícils, però no per desplaçar-lo de la presidència abans de les eleccions de febrer del 2025.
És una situació incòmoda, però no insalvable per a Esquerra Republicana. Un exemple són les resolucions que PSC i Junts han presentat perquè siguin votades divendres, en les quals demanen a la cambra que voti la falta de confiança en el Govern, la qual cosa, per extensió, afecta Aragonès. No és formalment una moció de censura, encara que el president, a la pràctica, sigui censurat pel Parlament. Ve a ser una continuació de la qüestió de confiança que li va demanar fa un any Albert Batet i que Aragonès no ha acceptat perquè el precipitaria a eleccions anticipades. Dit això, evidenciarà una minoria absolutíssima del Govern en una qüestió no petita com que l'executiu català no té la confiança de la cambra.
Divendres també es debatran tres resolucions d'ERC, Junts i la CUP que obligaran el PSC a sortir de la zona de confort en la qual es troben els socialistes en espera que acabi i fracassi la investidura de Feijóo i n'agafi el relleu Pedro Sánchez. Com a dada important, per reiterada i rebutjada, la proposta d'Aragonès d'un front comú independentista a Madrid al qual Junts no va fer cas, donant-la per contestada en la conversa que van mantenir a Prada de Conflent Aragonès i Puigdemont. Aquest últim, com és sabut, va refusar qualsevol estratègia conjunta perquè tenen camins diferents a l'hora de negociar amb el PSOE.
El tortuós camí d'Aragonès no precipitarà unes eleccions a Catalunya ni modificarà el govern monocolor d'ERC. Les cartes sembla que estan repartides i sortir de la situació actual amb dreceres —un Govern molt més ampli, per exemple— no sembla una cosa que estigui a debat, ni respon al clima que hem vist aquests dos dies al Parlament.