Com que no s'han fet públics els motius pels quals el jutge del Tribunal Suprem va autoritzar a petició del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) la intromissió en el mòbil del llavors vicepresident del Govern i avui dia president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'únic que s'ha conegut és que els serveis d'intel·ligència espanyols el situaven al capdavant dels CDR el 2019, és oportú fer dues consideracions. En primer lloc, el CNI necessita urgentment la incorporació a les seves files d'espies que realment sàpiguen de què parlen, pel bon govern de la seguretat espanyola.
En segon lloc, és obvi que en algun moment l'executiu espanyol necessàriament va tenir més que coneixement de tot això, perquè dir el contrari no és creïble. El devia tenir la ministra de Defensa, Margarita Robles, i, a partir d'aquí, tota l'escala de comandament fins a dalt que, per la seva posició, acaba orgànicament en el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja que els vicepresidents de l'executiu espanyol tenen aquest rang, encara que en molt poques ocasions exerceixen cap autoritat sobre els ministres. També, pels despatxos regulars entre la titular de Defensa i el Rei, aquest en devia tenir coneixement, ja que el motiu de les esmentades reunions és, entre altres coses, informar-lo d'aquesta circumstància.
Un exemple de tot això és qui va ser vicepresident segon fins a la seva dimissió, el líder de Podemos, Pablo Iglesias; aquest divendres ha assegurat al Parlament que desconeixia que hi hagués hagut espionatge. També que malgrat que les deliberacions del Consell de Ministres són secretes i si s'hagués fet una sol·licitud al CNI perquè intervingués mòbils de dirigents independentistes, no ho podria confirmar, aquesta petició mai no es va arribar a produir. Ens trobem, per tant, en el marc d'una iniciativa coneguda per un reduït cercle perquè se sabés tan poc com fos possible i circumscrita a l'entorn de la Moncloa i de Defensa.
Estem, segurament, davant d'una investigació que té molta cosa de prospectiva i de conèixer els moviments dels teus adversaris, la informació de què disposen i poder-la fer servir per a la guerra bruta
Com que és obvi que no hi podia haver cap base per intervenir el telèfon de Pere Aragonès com a líder dels CDR, encara que aquesta fos l'excusa, caldrà pensar que les raons eren unes altres. Tant dels telèfons que sabem que van ser intervinguts a través d'una ordre judicial com dels que també van ser espiats amb el programa Pegasus de manera il·legal, i ningú, fins ara, no vol fer-se'n responsable. Estem, segurament, com hem vist des del 2012, davant d'una investigació que, sobretot, té molta cosa de prospectiva i de conèixer els moviments dels teus adversaris, la informació de què disposen i poder-la fer servir per a la guerra bruta.
Arribats a aquest punt, continua sent necessari que el PSOE doni les explicacions oportunes del que està encobrint o d'allò que per omissió es va fer sense que en tingués un coneixement precís. Amagar el cap sota l'ala serveix de poca cosa, per més que es prediqui que s'està fent tot el possible i facilitant tota la informació. Quan no és veritat.