El 12-M ja té la primera víctima després dels resultats que s'han produït. L'anunci de Pere Aragonès que no recollirà ni tan sols l'acta de diputat i que abandona la primera línia política, no per lògic i esperat, després del seu desastrós resultat, passa a ser irrellevant. És, d'alguna manera, una notificació triple i que ofereix algunes pistes: en primer lloc, que Esquerra Republicana provarà de contenir l'hemorràgia amb qui és el responsable primer del fiasco electoral i, en tot cas, encapsular el perímetre tòxic a l'àrea de Presidència; en segon lloc, molt vinculat amb la renúncia d'Aragonès, que en una hipotètica repetició electoral ell no seria el candidat d'Esquerra; i, finalment, que Oriol Junqueras ja ha pres el control del partit i mirarà d'imposar un full de ruta en el qual un govern tripartit d'esquerres amb el PSC i els comuns, almenys avui, no apareix per enlloc.

La renúncia d'Aragonès no s'ha fet esperar, perquè, en el fons, era molt previsible des de fa dies, en vista dels pronòstics que dibuixaven totes les enquestes per a Esquerra, tret de, casualment, les dues oficials del CIS i del CEO, que són, pel voluminós pressupost de què disposen, les que haurien de proporcionar les dades més precises. Resta com a president en funcions en espera que un candidat sigui investit, que veurem quan serà i qui serà. És evident que no hi ha mai una única causa ni a l'hora d'analitzar els triomfs electorals ni les derrotes, però, en aquest cas, l'han penalitzat tres errors: l'últim en el temps no és altre que la convocatòria de l'avançament electoral agafant a contrapeu els seus adversaris, però sense tenir tampoc res previst. Era un autèntic tret al peu, perquè era un error no forçat, i ha acabat sent un tret en un òrgan molt més sensible que una extremitat.

També hi ha un model de campanya difús, en el qual tan aviat es parlava de gestió —difícil quan dos consellers com el d'Indústria, Roger Torrent, i la d'Economia, Natàlia Mas, s'havien quedat fora de la llista i, en canvi, anava en un lloc de sortida Tània Verge— com de propostes, amb les quals pretenia marcar perfil propi en l'espai independentista, amb el qual competir amb Junts i que no tenien recorregut. Això per no dir que l'obra de govern, per ser valorada, ha d'estar en un aparador en el qual les coses destaquin i no era el cas. Finalment, hi ha el vidriós tema del lideratge, en el qual no ha aconseguit mai l'aprovat. Encara que la resposta fàcil pot ser per l'ombra allargada de Junqueras, la realitat es troba molt lluny d'aquesta afirmació. Si a això hi afegim que l'expulsió o sortida —la paraula no fa al cas— de Junts del Govern ha pesat com una llosa al govern monocolor, haurem arribat al còctel perfecte.

Es comença a percebre una enorme dificultat per completar una majoria de govern i també una investidura; hi ha un cert aire pessimista i de no descartar la repetició electoral

Vint-i-quatre hores després del tancament dels col·legis electorals, es comença a percebre una enorme dificultat per completar una majoria de govern i també una investidura. Hi ha un cert aire pessimista i de no descartar la repetició electoral. Segurament, perquè és l'opció més fàcil i que no obliga ningú a moure's del tot. A mesura que passin les hores, es veurà que aquest és el millor escenari per al PSC. De fet, el que permetria a Pedro Sánchez llançar-se a unes noves eleccions a Espanya, coincidint amb les catalanes, si les europees li surten raonablement bé, propiciar una estocada definitiva a Catalunya i Madrid a Junts i Esquerra, i rematar la feina que ha començat aquest 12 de maig. Per això el PP analitza amb lupa els seus resultats a Catalunya, ha passat de 3 a 15 diputats i en alguna combinació aritmètica podria tenir algun joc, i les repercussions al tauler del Congrés dels Diputats.

Unes últimes reflexions: la pèrdua dels diputats de la CUP i dels Comuns a Tarragona, que han anat al PP, i el de la CUP a Lleida, que ha anat a Aliança Catalana, certifica en el primer cas que l'oposició al Hard Rock era més política i mediàtica que ciutadana i el mateix amb l'oposició als Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu. Esclar que no és una veritat absoluta, però la cosa certa i irrebatible és que els del no s'han quedat fora. I una final: Junts i Esquerra collaran Pedro Sánchez i la presidenta del Congrés, Francina Armengol, perquè incorpori en l'ordre del dia la llei d'amnistia perquè es voti o deixaran que es faci al ralentí? Perquè des d'aquest dimarts ja es pot portar al ple.