Que el Barça hagi quedat eliminat de la Champions i hagi perdut la Lliga per errors propis no ha de servir per tapar que l'arbitratge de diumenge passat al Santiago Bernabéu va ser escandalós i impropi d'una lliga en la qual estan en joc tants interessos esportius com econòmics. Fa bé el Futbol Club Barcelona de protestar contra el mal ús del VAR i amenaçar d'acabar, si és necessari, en la justícia, encara que la hipotètica demanda tingui poc o cap recorregut, si es pot confirmar que el gol anul·lat a Lamine Yamal era legal i la pilota havia entrat totalment a la porteria, com així sembla. L'àrbitre César Soto Grado, del col·legi de La Rioja, amb escassa experiència en partits importants —va arbitrar el seu primer clàssic— i allunyat de l'elit arbitral, va ser l'escollit per a un partit que podia marcar el desenllaç de la Lliga quan altres companys seus tenien més galons.

Va ser una decisió equivocada, encara que no l'única. L'àrbitre del VAR, José María Sánchez Martínez, no va estar encertat, com es pot sentir als àudios amb l'equip arbitral publicats per la Reial Federació Espanyola de Futbol. Assegura que no pot validar el gol perquè "no tenim evidències que la pilota hagi entrat en la seva totalitat". A aquelles hores ja hi havia imatges que el rebatien i, amb el pas de les hores, noves fotografies han fet més evident un error que és absolutament inacceptable amb la tecnologia actual. No va ser l'únic error, encara que sí el menys discutible, perquè les imatges resolen qualsevol debat. Però Soto Grado va ser protagonista d'altres errors, més opinables, certament, però en els quals la seva decisió va caure sempre del mateix costat i va perjudicar sempre el mateix equip.

Dit tot el que correspon a un partit concret, cal fer balanç de la temporada al mes d'abril, cosa que ja, per si mateixa, és una mala notícia i vol dir que la temporada no ha estat bona. Va perdre al gener la final de la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita davant el Reial Madrid (4-1) i va ser eliminat a la Copa del Rei, també al gener, en quarts de final per l'Athletic de Bilbao. Ja a l'abril, ha caigut eliminat en quarts de final de la Champions davant el Paris Saint-Germain, després de perdre al Lluís Companys i després d'una pèssima gestió del partit de tornada, i s'ha quedat fora del Mundial de Clubs del 2025, que tindrà un nou format i comptarà amb 32 clubs participants i pel qual deixarà d'ingressar 50 milions d'euros. La seva absència entre els 12 equips europeus es deu al fet que no ha estat cap dels quatre campions de la Champions League entre 2021 i 2024, ni tampoc s'ha classificat entre els vuit clubs pel seu rendiment en la màxima competició continental en aquell període. Com a colofó de la temporada, hi ha l'actual segon lloc a la Lliga, a 11 punts del primer, el Reial Madrid, i a dos del tercer, el Girona.

Cal fer balanç de la temporada del Barça al mes d'abril, cosa que ja, per si mateixa, és una mala notícia i vol dir que la temporada no ha estat bona

Aquest és el balanç esportiu de la temporada i és el que hauria de marcar la pauta per a la planificació de la que ve i l'elecció o no d'un nou entrenador, un capítol que semblava tancat i que ara fa pensar que s'ha tornat a obrir, ja que Xavi Hernández estaria disposat a fer marxa enrere del seu anunci del mes de gener passat. Xavi té a favor seu el descobriment de talent de les categories inferiors —Yamal, Cubarsí o Fermín en són tres exemples—, el seu indiscutible amor al club en el qual ho ha estat tot i el coneixement de l'entitat, el Barça més que un club. Però també té coses en contra: una imatge de poca serietat, amb un primer me'n vaig i ara em quedo; també, seriosos dubtes sobre la seva capacitat per treure el millor dels seus jugadors i dirigir una plantilla guanyadora i ambiciosa en totes les competicions. O el seu caràcter impulsiu, que està bé en la justa mesura, però que quan es desboca al terreny de joc, acaba sent un problema per a l'equip i els mateixos jugadors.

Encara que no hauria de sortir en l'equació, també hi ha un altre element que pot ajudar a posicionar aficionats favorables i contraris: el substitut. I aquí, en espera de notícies, només hi ha rumors. I el que se sent no és més tranquil·litzador que donar una nova oportunitat a l'entrenador de Terrassa.