Tot apunta que un cop de sort ha causat que a aquestes hores estiguem parlant d'un atemptat contra Donald Trump amb ferides lleus durant un míting a Pensilvània i no d'un assassinat d'un candidat a les eleccions del mes de novembre i, a més, expresident del país. Encara que hi ha molts dubtes sobre l'atemptat, el primer de tots, com es va poder produir des de tan curta distància, és bastant evident per la reconstrucció que s'ha pogut fer. El tret a l'orella de Trump va ser a parts iguals el resultat entre una fallada del tirador i un sobtat moviment de cap que va fer que no li donés on, segurament, hagués posat fi a la seva vida, ja que hauria penetrat a la part posterior del seu cap.

En un país en el qual quatre presidents han estat assassinats al llarg de la seva història —Abraham Lincoln (1865), James A. Garfield (1881), William McKinley (1901) i John F. Kennedy (1963)— i uns altres tres han estat ferits en diferents intents de magnicidi —Theodore Roosevelt (1912), Ronald Reagan (1981) i aquest 13 de juliol de 2024 Donald Trump—, és evident que el magnicidi no podrà escapar al debat de la conspiració. La primera decisió de mantenir la nominació de Trump aquesta setmana vinent en la convenció republicana, que se celebra des d'aquest dilluns fins dijous a Milwaukee, amb el país en un estat de xoc que supera clarament la fractura existent i la polarització rampant, oferirà una idea de falsa normalitat unida a la creixent preocupació per la seguretat que sens dubte es produirà a partir d'ara.

La imatge d'heroi que ha sortit il·lès d'un atemptat, sens dubte, suposarà una empenta a la seva candidatura

La cadena d'errors de seguretat del servei secret, permetent que un jove pistoler —que va ser abatut— pogués disparar a una distància de 150 metres, qüestiona, novament, tots els protocols de seguretat. No és la primera vegada que passa i no per això deixa de ser sorprenent. Políticament parlant, la ràpida reacció de Trump i l'energia demostrada després de l'atemptat, unides a una capacitat per deixar sempre una acció que contradigui la seva edat i que, a més, eixampli la percepció que, encara que es porta pocs anys amb Biden, la diferència entre els seus estats físics és abismal, li donarà una posició encara més sòlida en la preferència dels estatunidencs per ser el pròxim president.

A més, està la imatge d'heroi que ha sortit il·lès d'un atemptat que, sens dubte, suposarà una empenta a la seva candidatura. N'hi ha prou amb girar la vista enrere al que va succeir amb l'atemptat de Reagan per fer-se una idea de com canvia la imatge d'un president —en aquest cas expresident, però amb tota la càpsula de seguretat de la qual continuen gaudint els inquilins de la Casa Blanca quan deixen el càrrec— guanya poularitat i rol presidencial en aquestes situacions. Una última reflexió: és possible que, sense la polarització actual, l'atemptat s'hagués produït igualment. Però és evident que la posició dels extrems polítics acaba sent un caldo de cultiu perquè aquestes situacions de violència trobin el seu lloc en una crispació que mai no sol acabar bé.