Costa d'entendre que la resposta de l'administració a la preocupació creixent que hi ha respecte a l'educació dels joves a moltes franges d'edat sigui la supressió de matèries educatives que, durant molt de temps, s'han considerat troncals per a la formació. Encara més, des de fa molts anys existeix la impressió que el resultat de cada modificació que es realitza suposa un pas enrere, ja que se substitueixen matèries el coneixement de les quals és fonamental per a la cultura i l'educació d'un o una jove per assignatures molt més flexibles i manejables. Ara hem sabut que la literatura catalana i la castellana passaran a ser optatives de primer al batxillerat humanístic i que les matèries científiques es fusionaran. Sincerament, no sé com ajudarà a un dels problemes fonamentals que tenen els joves d'avui dia i que es revela com una dificultat en tots els estudis de lectoescriptura que literatura catalana i castellana passin a ser optatives i tampoc acabo d'entendre com poden unificar-se física i química.

La discutible decisió de la Generalitat té, a més, en el cas que ens ocupa de Catalunya un component afegit que no podem deixar de banda, encara que des del Departament d'Educació s'assenyali que s'han de realitzar els canvis a conseqüència de l'aplicació de la Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE), aprovada el desembre de l'any passat. Fins ara, eren matèries de modalitat de segon de batxillerat i això comportava que si els alumnes volien acabar entrant en una carrera universitària d'humanitats, haguessin d'apuntar-se i fer l'assignatura, perquè altrament tenia conseqüències negatives. Però en el futur, un alumne de batxillerat humanístic podrà graduar-se, per exemple, fent el mateix nivell de literatura que el batxillerat científic. És un gran contrasentit. Per no parlar d'una qüestió que no pot deixar-se de banda al nostre país, en el qual la nació es configura a partir de la llengua i la cultura catalana com a columna vertebral.

Quin grau de sentiment i de coneixement de la cultura pròpia del país es pot tenir escapçant a l'educació humanística el coneixement de la literatura catalana?

Quin grau de sentiment i de coneixement de la cultura pròpia del país es pot tenir escapçant a l'educació humanística el coneixement de la literatura catalana? Ningú no llegirà obligatòriament escriptors contemporanis com Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, Josep Pla, Salvador Espriu o Joan Fuster? Però què estem fent, cap a on anem? L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha demanat una rectificació immediata al Ministeri d'Educació i al Departament d'Educació d'una decisió que consideren totalment arbitrària i no consensuada amb els representants del sistema literari, i demanen al departament que es mantinguin fidels als compromisos adquirits en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura a Catalunya. El sempre incisiu Màrius Serra, per qui professo un afecte especial i que tant ha contribuït a divulgar des de totes les àrees del coneixement la llengua catalana, sintetitzava: "Acabaran eliminant l'ensenyament".

Aquest 2024 se celebra el centenari de la mort d'Àngel Guimerà (1845-1924), el dramaturg i poeta en llengua catalana, nascut a Santa Cruz de Tenerife, que ha gaudit de més projecció internacional. Tant és així que el Departament de Cultura de la Generalitat, juntament amb l'Ajuntament del Vendrell, població que acull la Casa Museu Àngel Guimerà i d'on era el seu pare, ha organitzat un programa d'actes de gran diversitat de propostes. També celebra la Generalitat els cent anys del naixement de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes amb una evident incidència social en els seus versos, a més de cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i el franquisme. Més tard, dels moments més difícils de persecucions lingüístiques i culturals al País Valencià. No és l'únic centenari de naixement que celebra la Generalitat, ja que també està el de Joan Salvat-Papasseit, màxim representant de la poesia avantguardista en llengua catalana. Curiós país aquest, en el qual celebrem anys literaris amb la pompa que realment es mereixen i, per darrere, ens carreguem l'ensenyament al batxillerat.