Encara que des de l'oposició les iniciatives que es presenten són sempre a títol d'inventari, no deixen de ser cridaneres les oscil·lacions polítiques del Partit Popular, movent-se entre mantenir mobilitzada la seva parròquia —d'aquí la proposta d'encapçalar la modificació del Codi Penal per introduir una sèrie de delictes davant de possibles consultes com la del 9-N o referèndums com l'1-O, que portarien a la il·legalització de totes les organitzacions que hi participessin— i mantenir una línia calenta de comunicació que, com ja vam explicar a l'agost, la direcció del PP va obrir amb Esteban González Pons a mitjans de la segona setmana d'aquell mes.

Els populars s'incomoden cada vegada que es parla d'aquella trobada i fins i tot la neguen. Potser per salvaguardar González Pons, vicesecretari d'acció institucional del PP, vicepresident del Partit Popular Europeu i home de confiança de Feijóo, s'han tirat sempre pilotes fora per part dels populars. Però aquesta reunió de González Pons amb el president Puigdemont a Brussel·les és la que va aclarir que no hi podia haver acord, ja que el PP no podia assumir l'agenda política de Junts, però que la passarel·la de comunicació no es trencaria. Dies després, Pons declararia que Junts és un partit la tradició i legalitat del qual ningú discuteix i Feijóo pagaria, com a mostra de bona disposició a mantenir un fil de comunicació, amb el grup parlamentari de Junts al Senat.

El primer decret de la legislatura que volia colar el ministre Bolaños, i que acabava contenint un torpede en la línia de flotació de l'amnistia quedarà en dic sec

No ha estat l'únic contacte entre PP i Junts, sempre a iniciativa dels primers, però aquest amb el polític valencià és l'únic d'una certa rellevància, ja que si les coses haguessin anat d'una altra manera, qui sap com s'hauria escrit la història de les següents setmanes i si ara el govern podria ser un altre. El PP, amb els seus atacs a la línia de flotació de l'independentisme català, no és que vulgui purgar els seus pecats d'intentar arribar a la Moncloa, sinó curtcircuitar Vox perquè no li mengi terreny i aixecar un dic de contenció davant dels moviments de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Sortir, a hores d'ara, proposant de dissoldre els partits o entitats que impulsin un referèndum d'independència és, tal com es planteja, un mesurat brindis al sol, ja que les possibilitats que això succeeixi són, en aquests moments, inferiors a zero. En aquest paquet d'hipotètiques il·legalitzacions futures per un hipotètic referèndum i consulta hi hauria, a part dels partits, també les entitats Òmnium i ANC. Tot això es produeix en ple debat de la llei d'Amnistia al Congrés dels Diputats, que compta amb prou vots per ser aprovada.

Per cert, el primer decret de la legislatura que volia colar, com qui no vol la cosa, el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, i que acabava contenint un torpede en la línia de flotació de l'amnistia, davant de l'apartat que plantejava la paralització amb la demanda de prejudicials al TJUE, té pinta que es quedarà al dic sec, ja que no li surten els números al PSOE. Junts no ho votarà i PNB i Bildu arrufen les celles. El seu camí apunta a un projecte de llei, amb les esmenes i el tràmit parlamentari pertinent. Lluny de l'obscurantisme amb què es pretenia fer.