Encara que en el món del futbol el que importa són, sobretot, els resultats, i si la pilota entra a la porteria contrària, ràpidament oblidarem el que ha passat aquests dies, la gestió que la directiva del Futbol Club Barcelona ha fet del relleu del seu entrenador Xavi Hernández ha estat deplorable. Fins i tot els que hem defensat que la banqueta de l'equip de futbol havia de tenir al capdavant un entrenador amb més experiència, que oferís unes certes garanties de saber dirigir un club tan complex i efervescent com el Barça, hem sentit una certa vergonya de com s'han fet les coses aquests últims dies. Els canvis d'opinió sense cap mena d'explicació, les llàgrimes per convèncer Xavi que es quedés i retirés l'anunci de dimissió, la còlera posterior per unes declaracions que simplement eren una explicació o l'innecessari arrossegament pel fang d'un ídol del barcelonisme.
Tot plegat semblava més un culebrot de televisió que el govern d'una entitat que preveu uns ingressos de 859 milions d'euros i uns beneficis després d'impostos d'11 milions, segons els pressupostos aprovats en l'última assemblea de socis, celebrada el mes d'octubre passat. Es tanca, d'aquesta manera tan lúgubre, l'etapa Xavi, qui, en el seu comiat, ha tornat a demostrar que si alguna cosa no li falta, són grans dosis de barcelonisme. La seva carta, sense cap crítica als últims episodis, n'és un exemple. "A partir de diumenge seré un culer més a la grada, sigui ara a l'Estadi Olímpic o d'aquí a uns mesos al Nou Camp Nou. Perquè, abans que jugador o entrenador, soc barcelonista i només vull el millor per al club de la meva vida, que sempre em tindrà a la seva disposició", ha escrit en un missatge a les xarxes socials.
La gestió que la directiva del Futbol Club Barcelona ha fet del relleu del seu entrenador Xavi Hernández ha estat deplorable
La setmana que ve, serà presentat el nou entrenador, l'alemany Hansi Flick, un entrenador amb àmplia experiència a Europa i que va conquerir un sextet històric amb el Bayern de Múnic el 2020. Flick, que des de fa un cert temps era el preferit, ha descartat altres clubs de renom per acabar venint al Barça i, fins i tot, s'ha tornat a il·lusionar després que fa tres setmanes se li digués que Xavi Hernández seguiria una temporada més. Serà el tercer tècnic germànic que dirigirà l'equip blaugrana en la seva història, després que Hennes Weisweiler aterrés al Camp Nou el 1974 i Udo Lattek el 1982. Tots dos van tenir un recorregut extremadament curt a l'entitat. Veurem si la tercera és la bona, perquè els antecedents amb els tècnics alemanys no són gaire encoratjadors.
Esperem que s'hagi après dels errors i la nau blaugrana recuperi una estabilitat sense la qual és impossible que l'àrea esportiva pugui funcionar. Els clubs que són referents a Europa i amb els quals competeix el Barça són entitats gestionades amb criteri empresarial o compten amb grans dosis de diners procedents, en molts casos, de països del golf Pèrsic. El París Saint-Germain, el Manchester City o el Newcastle United. El xeic de Qatar ha fet una oferta pel Manchester United. També hi ha magnats xinesos a l'Inter de Milà o oligarques russos al Mònaco. Segons un informe, gairebé una cinquena part dels clubs de primera i segona divisió d'Anglaterra, Espanya, França, Itàlia i Alemanya tenen inversors nord-americans. No sabem com acabarà sortint el Futbol Club Barcelona de la seva delicada situació econòmica. Però difícilment podrà aspirar a un futur amb una certa independència si algunes coses no es fan amb unes dosis altes de rigor financer que posin fora de perill el patrimoni del club.