"Ha estat l'honor més gran de la meva vida servir com a president dels Estats Units. I malgrat que ha estat la meva intenció buscar la reelecció, crec que és en el millor interès del meu partit i del país que em retiri i em concentri únicament a complir les meves funcions com a president durant la resta del meu mandat". Amb aquesta frase, Joe Biden llançava definitivament la tovallola de la seva reelecció a la Casa Blanca i acceptava les veus que s'han alçat els últims temps perquè renunciés a la nominació a la convenció demòcrata d'aquest agost, tot i disposar de prou delegats per aconseguir-la. Uns minuts més tard, un altre missatge de Biden a les xarxes socials completava la seva renúncia amb el seu suport a Kamala Harris, la seva vicepresidenta des del 2020, perquè sigui la nominada.
La renúncia de Biden és sens dubte un alleujament per als demòcrates, que es trobaven en un pendent electoral imparable d'ençà del debat televisiu que el president va mantenir amb Donald Trump a finals del mes de juny passat. L'atemptat que va patir Trump a Pensilvània, del qual va sortir miraculosament il·lès, i sobretot la seva impactant posada en escena —abandonant l'indret de l'atemptat ensangonat i amb el puny alçat, en senyal de resistència— no va fer sinó contribuir a millorar les expectatives de l'aspirant. Finalment, les compareixences públiques del president i la seva recent covid, la tercera, el van situar en una fragilitat impròpia d'una persona amb tanta responsabilitat.
L'aparició de Barack Obama a mitjans de la setmana passada demanant-li que s'apartés, va ser el primer senyal inequívoc que els demòcrates havien decidit treure tota l'artilleria per convèncer Biden, que encara divendres s'hi resistia. Al final, aquest diumenge a les 19.46 hora catalana, sis hores menys a Washington, amainava veles. El suport de Biden a Harris la situa a la rampa de la nominació, però no l'hi assegura. Caldrà esperar unes hores o potser dies per veure si també hi ha un moviment brusc de l'elit del Partit Demòcrata per impulsar un nom diferent del de Harris, com podria ser el de Michelle Obama —sempre a les travesses com a candidata amb aspiracions— a les eleccions del novembre vinent.
La renúncia de Biden és sens dubte un alleujament per als demòcrates, que es trobaven en un pendent electoral imparable
És evident que els demòcrates fan tard i que la resistència de Biden a retirar-se ha provocat un col·lapse important a les files demòcrates, que ha afectat la contribució dels donants, primer símptoma als Estats Units de la salut d'un candidat. La complexa maquinària nord-americana fa que realment un relleu sigui una aventura incerta si pretén anar més enllà de tapar l'hemorràgia que s'estava produint. En aquest sentit, els demòcrates tenen dos reptes a resoldre: el primer, intentar capgirar les enquestes a la presidència, cosa, ara com ara, gairebé impossible.
El segon, molt més factible. No perdre fins i tot la samarreta a les eleccions que també es disputen el mateix dia que la del futur president, a la Cambra de Representants i a la Cambra Alta, on es renova un terç dels seus membres. En aquesta segona és on hi haurà posades totes les mirades, ja que dels 33 membres que s'escullen, 23 són actualment demòcrates i hi ha una situació d'empat. Qualsevol mínim retrocés deixaria un escenari horrorós per a ells, ja que els republicans podrien arribar a assolir la Casa Blanca i el control de totes dues cambres legislatives. Per això hi ha tant en joc, i per això la pressió a Biden ha estat tan intensa.