La decisió de la Junta de Fiscals de Sala d'avalar, encara que sigui per la mínima, que l'amnistia s'apliqui als condemnats o processats per malversació, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Jordi Turull, és una victòria i, segurament, un últim servei del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. És cert que el resultat de la votació ha estat molt ajustat —19 fiscals a favor i 17 en contra— i que poques vegades, en una qüestió que no afecta nomenaments, la posició del fiscal general de l'Estat havia estat tan qüestionada. Però potser tampoc no hi havia hagut mai una posició tan divisòria en la qual hagués tingut en contra els fiscals del judici del procés del Tribunal Suprem, Fidel Cadena, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Quatre autèntics potes negres de la Fiscalia en aquest país, amb molts triennis a l'esquena i amb un predicament que ha rebut totes les lloes mediàtiques i polítiques no fa gaires anys. Sense anar més lluny, durant l'esmentat judici, un acte que va tenir molt de teatre i poc de justícia.

A tot això s'hi ha enfrontat Álvaro García Ortiz i no ha mort en l'intent. No ha necessitat ni la bala d'or, que no era cap altra cosa que recórrer al rang i als galons si perdia la votació en la Junta de Fiscals. Ara, el lloc dels quatre fiscals díscols serà ocupat per la seva segona, la tinenta fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal en cap de la sala penal del Suprem, Joaquín Sánchez-Covisa. Seran ells els fiscals encarregats de firmar l'informe i defensar la postura del ministeri fiscal davant dels magistrats del tribunal Pablo Llarena i Manuel Marchena. També, amb aquest canvi de guió, tan sols queda Vox com a defensor de mantenir la condemna o el processament per malversació al Suprem de Puigdemont, Junqueras, Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa i no aplicar-los la llei d'amnistia.

Encara que Llarena i Marchena decidiran el que vulguin i això de la Fiscalia no és ni de bon tros definitiu, és obvi que el terreny de joc ha variat. No és el mateix oposar-se a l'amnistia quan la Fiscalia ha canviat de bàndol i només la ultradreta demana que la llei no s'apliqui; i tampoc no és el mateix suspendre les ordres de detenció si la Fiscalia t'ho demana. En un costat, estàs més sol que un mussol (Vox no és una bona companyia) i, en l'altre, hi ha, més enllà de les defenses, el ministeri fiscal i l'Advocacia de l'Estat, que a la fi hauran de defensar una posició o l'altra davant dels tribunals europeus, com a representants de l'estat espanyol. El fiscal García Ortiz tindrà un recorregut futur més aviat curt en el càrrec i se'l situa fora per revelació de secrets en el cas que afecta la parella d'Isabel Díaz Ayuso i que tanta polèmica ha aixecat.

Encara que Llarena i Marchena decidiran el que vulguin i això de la Fiscalia no és ni de bon tros definitiu, és obvi que el terreny de joc ha variat

Dit això, veurem què acaben fent Llarena i Marchena els propers dies, perquè, encara que no hi ha cap termini, ningú creu que es retardi la resolució més d'una setmana. No deixa de ser casualitat que les dates coincideixin tres anys després amb l'aprovació dels indults i la sortida dels presos polítics de la presó el passat 23 de juny de 2021. Tot això coincidirà amb els debats que hi ha a Catalunya sobre la investidura del president de la Generalitat. Sigui quina sigui la decisió de Llarena, el president a l'exili Carles Puigdemont ha assegurat per activa i per passiva que pensa tornar a Catalunya quan es convoqui aquesta sessió d'investidura, tant si és candidat com si ho és Salvador Illa. Cap dels dos no té assegurats els vots ara per ara, encara que és significatiu que el líder del PSC i guanyador de les eleccions del passat 12 de maig hagi decidit guanyar un temps per veure si pot convèncer la direcció d'Esquerra perquè li atorgui els 20 vots que necessita.