Ha començat aquest dimecres a l'Audiència Provincial de Barcelona el judici contra l'exconseller d'Interior Miquel Buch i l'agent dels Mossos Lluís Escolà, cap dels escortes del president Carles Puigdemont fins al desembre del 2017. Tots dos compareixen davant del tribunal com a acusats, el primer de contractar el policia autonòmic com a assessor, quan en realitat feia d'escorta encobert del president a l'exili, i el segon com a cooperador en els plans de l'exconseller. La petició fiscal és del tot desorbitada i només explicable en un context en què la persecució judicial a l'independentisme català continua. Així, a Miquel Buch, el tinent fiscal Pedro Ariche li demana sis anys de presó i 15 anys d'inhabilitació com a presumpte autor d'un delicte de malversació de fons, a més d'uns altres 12 anys d'inhabilitació pel delicte de prevaricació. Per al mosso Lluís Escolà la petició fiscal és de 4 anys i 6 mesos de presó i 13 anys d'inhabilitació per malversació de fons, més 10 anys d'inhabilitació pel delicte de prevaricació. Els fets jutjats es remunten al període entre juny del 2018 i maig del 2019.

Encara que no consta cap acord ni document entre Miquel Buch i Carles Puigdemont —sigui e-mail, WhatsApp o qualsevol escrit d'una altra mena— que sostingui la tesi del ministeri fiscal, que li va fer d'escorta ja en l'exili a Waterloo, i així ho va posar de manifest l'intendent dels Mossos Antoni Rodríguez, que va ser l'instructor en la investigació oberta a la policia autonòmica, la Fiscalia, que ja coneixia aquesta posició, ha arribat al judici amb una desproporcionada petició de condemna. Veurem si en jornades posteriors és capaç d'aportar prou proves per esquivar la clara mostra de persecució judicial d'aquesta primera jornada.

L'independentisme ha deixat en el camí, durant aquests anys de govern de les institucions catalanes o, simplement, de defensa de les seves posicions polítiques, que cada història és una història en ella mateixa. El cas Miquel Buch és paradigmàtic d'un polític independentista que va acceptar la Conselleria d'Interior el juny del 2018, sota la presidència de Quim Torra, i la va exercir durant 27 mesos. Va ser destituït després de diverses discrepàncies públiques i pel paper dels Mossos com a cos policial, que el conseller defensava. Així, president i conseller xocaven en privat i en públic, cosa que va fer la situació del segon insostenible en públic mentre era defensat internament pel cos de Mossos en oposar-se a la purga al cos que Torra li exigia.

En una divisió entre pragmàtics i radicals dins de Junts, estaria en el primer bloc, i entre consellers de despatx o darrere de la pancarta, també. En la seva carrera política com a alcalde de Premià durant deu anys, la seva gestió va obtenir molts més encerts que crítiques. En un moment en què la política catalana discorria sota la bandera de la unitat entre Junts, Esquerra i la CUP, aquest últim partit en va demanar el cessament, cosa que explica la complexitat sempre difícil d'una aliança teòrica però que només ho va ser sobre el paper. Avui, Buch suma a la condició de polític lleial i servidor públic la condició de perseguit per la justícia. Una mena de fustigació per allunyar els millors de la vida política.