Superada la primera nit crítica d'un desplegament sense precedents de míssils balístics de l'Iran caiguts sobre tot el territori israelià, el conflicte bèl·lic sembla haver entrat en una calma tensa en espera de la resposta que vulgui donar Benjamin Netanyahu. L'Iran ha concretat la seva amenaça després de la mort del seu aliat, Hassan Nasrallah, en un atac dut a terme a Beirut la setmana passada, i que, com s'està veient des d'aleshores, té una transcendència capital atès el seu paper de lideratge indiscutible i de ser un dels fundadors de la milícia xiïta Hezbollah. Semblen tenir raó els que pensaven que el règim dels aiatol·làs no estava en condicions de donar una resposta d'una proporció similar al que ha estat el desafiament israelià de procedir a la liquidació al Líban d'un enemic tan significatiu per a Israel com Nasrallah. Unit, tot això, a la decapitació de la cúpula de Hezbollah en un sofisticat atac al sud del Líban i a barriades de Beirut, que va matar desenes de persones i va deixar diversos milers de ferits quan milers de cercapersones utilitzats per membres de Hezbollah van explotar a diferents parts del país.
El resultat de la resposta de l'Iran permet pensar que Israel està en condicions de mantenir vius els tres conflictes militars que té en marxa: el de la invasió de Gaza, que ja fa molts mesos que dura, i que ha aixecat una onada d'indignació internacional amb clars pronunciaments de l'ONU i de la Unió Europea perquè Netanyahu posi fi al desplegament militar a la Franja amb què va respondre a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre —dilluns farà un any—; la invasió terrestre del Líban, que tot i que se circumscriu, segons s'ha dit, a les ciutats de la frontera sud per desactivar arsenal que pugui tenir Hezbollah, obliga a un desplegament de tropes no menor; i, en tercer lloc, l'últim a obrir-se, l'entrada de l'Iran a la guerra i del qual és més difícil fer pronòstics a mitjà termini.
El resultat de la resposta de l'Iran permet pensar que Israel està en condicions de mantenir vius els tres conflictes militars que té en marxa
És cert que tres fronts de guerra són tot un desafiament logístic, fins i tot per a Israel, però, en canvi, té l'enorme avantatge que treu el focus de la invasió de Gaza fins a desplaçar-lo al Líban i l'Iran, amb la qual cosa aconsegueix temperar, en part, les protestes internacionals. Fins i tot aconseguir que els Estats Units l'ajudin a defensar-se de l'atac iranià i per a l'administració Biden sigui més fàcil realinear-se en aquest conflicte quan l'enemic és Hezbollah o el règim dels aiatol·làs. Dit això, Israel faria bé a no afegir a la delicada situació existent vets com el que ha dut a terme contra el secretari general de l'ONU, António Guterres, al qual ha declarat persona non grata i n'ha prohibit l'entrada al país per no condemnar l'atac de l'Iran sobre Israel la nit de dimarts passat. Es tracta, diu Israel, d'un secretari general "que dona suport a terroristes, violadors i assassins", categories en les quals Israel engloba Hamàs, Hezbollah, els houthis iemenites i l'Iran.
Més enllà que Israel ha amenaçat de respondre l'atac de l'Iran, hi ha el precedent d'una operació llançada des de Teheran fa cinc mesos que va trobar resposta de Tel-Aviv al cap de pocs dies. En aquella ocasió, va optar per un atac amb míssils a la província d'Esfahan, on hi ha ubicada Natanz, una de les instal·lacions nuclears del país, que no va patir danys. En aquesta ocasió, s'estudien tres possibles objectius d'Israel: infraestructura militar, l'economia o instal·lacions nuclears. Les apostes estan a favor que l'objectiu sigui, en aquesta ocasió, desestabilitzar l'economia. Si fos així, podria optar per colpejar plantes petroquímiques o centrals elèctriques, fet que comportaria pujar un esglaó respecte a respostes precedents.
Res no apunta, tanmateix, que l'actual calma tensa desemboqui a fer un pas enrere en l'abisme en què es troba en aquests moments l'Orient Mitjà. Tampoc que la diplomàcia tingui gaire cosa a fer en aquesta fase d'escalada del conflicte.