El president Pere Aragonès ha dut a terme la segona remodelació del seu Govern, la primera des que Junts per Catalunya va abandonar l'executiu el mes d'octubre passat després d'una sorprenent decisió de les bases del partit que encara cou en moltes instàncies de l'organització. Si en aquella ocasió, el 7 d'octubre passat, la retirada de Junts va comportar la sortida del vicepresident Jordi Puigneró i dels consellers Jaume Giró, Victòria Alsina, Gemma Geis, Josep Maria Argimon, Lourdes Ciuró i Violant Cervera i la seva substitució per consellers exclusivament proposats per Esquerra, en aquesta ocasió els cessaments practicats per Aragonès inclouen exclusivament dirigents republicans. Es pot dir que són, sobretot, conseqüència d'una pèrdua de confiança del president en els seus consellers dimitits o bé d'un desgast a les seves respectives carteres. El fet que es produeixin després dels mals resultats d'Esquerra en les municipals permet pensar que el president reajusta el Govern amb la idea de tapar les vies d'aigua existents i fer front primer a les immediates eleccions espanyoles del 23-J i, en segon lloc, a la segona part de la legislatura catalana.

Els tres consellers rellevats per Aragonès —Juli Fernàndez (Territori), Josep González Cambray (Educació) i Teresa Jordà (Acció Climàtica)— deixen l'executiu per raons diferents, però en cap dels tres casos la seva sortida no ha acabat sent una sorpresa. No obstant això, crida l'atenció el cas de Fernàndez, l'exalcalde de Sabadell, que ha ocupat el càrrec durant tan sols 234 dies, una mica menys de vuit mesos. El seu breu pas pel departament serà recordat per haver hagut de bregar amb un autèntic maldecap, com és l'acceptació de la construcció del Quart Cinturó —conegut també com el cinturó del Vallès— per part d'Esquerra per aconseguir els vots del PSC per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. Un acord de digestió gens agradable per a qui s'havia manifestat al carrer en contra que es construís, va ser un dels seus màxims opositors i es va posar sempre darrere de les pancartes. Fernàndez ho va acceptar amb disciplina, que no amb entusiasme, i segurament d'aquí ve la seva brevetat en el càrrec.

En el cas de González Cambray el que és estrany és que hagi aguantat en el càrrec poc més de dos anys després que el seu departament fos des de fa molt temps un autèntic polvorí i estigués enfrontat amb tots els agents del sector educatiu. Va gestionar malament i sense diàleg un canvi tan important com el del calendari d'inici de curs i la seva substituta Anna Simó heretarà una patata calenta com és que els docents interins tenen en agenda una vaga indefinida. Fruit d'aquesta situació de conflicte permanent, a Educació les vagues han estat a l'ordre del dia, el significatiu creixement en el pressupost del departament, que ha passat de 6.150 milions d'euros a 6.825 (l'11%), fonamentalment per a la contractació de mestres, ha quedat engolit enmig de les diverses polèmiques i que s'anaven succeint una després de l'altra.

La tercera baixa és la de la consellera Teresa Jordà, que, en aquest cas, ha estat presentada a l'opinió pública de manera molt més amable per la seva incorporació a la llista d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, on ja hi va ser entre 2011 i 2018, per fer tàndem amb Gabriel Rufián. No se sabrà què és primer, si l'ou o la gallina, però en els plans de Jordà de fa unes setmanes no hi havia deixar el Govern. La tremenda sequera que assola Catalunya i la polèmica sobre l'absència d'inversions i la falta d'ajuts als pagesos —amb polèmiques sobretot a les comarques de Lleida— ha estat el seu últim cavall de batalla al capdavant del departament.

Si entre els cessats no hi ha grans sorpreses, el president Aragonès ha escollit com a substituts, almenys en els dos casos més coneguts, Anna Simó (Educació) i Ester Capella (Territori) perfils marcadament polítics, acostumats a negociar, una condició imprescindible tenint en compte la falta de suports estables del Govern. És especialment significatiu en el cas de Simó, que haurà de pacificar un departament que coneix bé i en constant ebullició en els últims anys, primer amb Josep Bargalló entre 2018 i 2021 i aquests últims dos anys amb el polèmic Cambray.