La decisió del Tribunal de Comptes de reactivar la causa que té oberta contra 35 excàrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, que incloïa en la segona presidència Oriol Junqueras amb el rang de vicepresident, fa evident que els serrells de la repressió continuen molt vius. I això que el Tribunal de Comptes no és pròpiament un tribunal, més enllà del seu nom, sinó el màxim òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic i els seus membres són escollits pel Congrés dels Diputats i el Senat, sis cada cambra legislativa, mitjançant votació per majoria de tres cinquenes parts en cadascuna i per un mandat de nou anys. Doncs bé, imbuïts d'una autoritat inexistent, fruit d'unes atribucions que van desplegar arran de l'1-O, la consellera del departament 2n de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, ha notificat a la Fiscalia i a Societat Civil Catalana que tenen 10 dies per presentar els escrits de conclusions de les seves acusacions.

Aquest moviment és un pèl sorprenent, ja que la causa estava aturada des del gener passat. També és cert que, tan sols, provisionalment, ja que la consellera va descartar ajornar el final del judici per la tramitació de la llei d'amnistia i esperar-ne el desenllaç. Com que mai no hi ha puntada sense fil i les coses no passen per atzar, a la madrilenya Enriqueta Chicano, progressista i l'any 2000 candidata fallida al Senat, ja li deu haver semblat bé aquest moviment. Potser, en funció d'algun pacte, ja es frenarà tot, però, mentrestant, els serrells del procés continuen fent el seu camí. La Fiscalia reclama que paguin 3,2 milions d'euros i Societat Civil Catalana, 5,3 milions per les despeses de l'1-O i la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 i 2017, el període que inclou les presidències de Mas i de Puigdemont.

No és l'únic serrell que té vida pròpia. El segon és el relacionat amb la infecció dels telèfons mòbils a través del programari israelià Pegasus. En aquest escandalós assumpte, es juga una partida interessant. El jutge de Barcelona que investiga l'espionatge al president Pere Aragonès ha rebutjat arxivar la imputació de l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, que li ha demanat l'Advocacia de l'Estat, que porta la seva defensa. El titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, Santiago García García, ha descartat l'arxivament sense preguntar l'opinió de la Fiscalia ni de la defensa d'Aragonès, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde. Aragonès vol arribar fins al final i el jutge està disposat a aclarir si el CNI el va investigar sense mandat legal, com sosté Esquerra.

En el fosc afer de Pegasus, els socialistes han mirat de tirar pilotes fora i al seu dia van lliurar un cap insuficient, el de la directora del CNI

En el cas de la infecció de telèfons mòbils amb Pegasus, els Mossos d'Esquadra han confirmat que diputats de la CUP també van ser espiats. Aquesta és la segona ratificació per encàrrec judicial; es refereix, en concret, al diputat Carles Riera, el febrer del 2019, i també tenen indicis que el mòbil d'Albert Botran va ser infectat el 2020, quan era diputat de la CUP al Congrés dels Diputats. En aquest fosc afer, els socialistes han mirat de tirar pilotes fora i al seu dia van lliurar un cap insuficient, el de la directora del CNI. Amb això es va salvar la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el govern de Pedro Sánchez va aconseguir fer d'un escàndol majúscul una cosa gairebé domèstica i delimitar la dimensió internacional de l'espionatge polític. Per molt menys, altres han pagat molt més. Però a Espanya, quan hi ha els independentistes entremig, aquesta vara de mesurar no sol ser la reglamentària.