Des que dimarts passat es va fer públic l'informe Pisa amb els resultats de l'alumnat a Catalunya en els tres àmbits d'avaluació de la prova —comprensió lectora, matemàtiques i ciències— i es va constatar que eren catastròfics i se situaven a la cua d'Espanya, hem assistit a la pràctica desaparició de la Generalitat del debat públic. Hem vist partits de tots els colors acusant-se mútuament, els sindicats argumentar falta d'inversions i raons econòmiques i els professors afirmar que els falten mitjans. S'ha situat el tripartit de Maragall i Montilla (2003-2010) i el llavors conseller del ram, Ernest Maragall, com a responsables de les primeres retallades. També els governs d'Artur Mas (2010-2016), que van dur a terme unes noves retallades i, finalment, els governs de Quim Torra i Pere Aragonès, amb tres consellers consecutius d'Esquerra, Josep Bargalló, Josep González Cambray i l'actual, Anna Simó.

Un dels dèficits de la política catalana és l'assumpció de responsabilitats en la classe política, unit a la incapacitat de resposta que no tingui a veure amb un tuit sense cap ànima, fet generalment, a més, per un dircom. Aquest és, en molts casos, el nivell. No és estrany llavors que quan es produeixen situacions com les de l'informe Pisa l'Administració quedi bloquejada i només sigui capaç d'oferir respostes inintel·ligibles i superficials que al cap de poques hores han de ser corregides. Li va passar a la conselleria d'Educació, que va atribuir els pèssims resultats a una sobrerepresentació de l'alumnat nouvingut per rectificar 24 hores després i assenyalar que les seves afirmacions inicials havien estat errònies.

Des d'aleshores, silenci. És d'esperar que una vegada s'acabi el pont de la Constitució i de la Immaculada, que no hauria de ser-ho per als responsables dels resultats de l'informe Pisa, siguin capaços d'explicar-nos què pensen fer tant des del Govern com des del Parlament. El govern francès d'Emmanuel Macron, que també ha tingut uns mals resultats, ha anunciat a través del seu ministre d'educació, Gabriel Attal, un pla que ha batejat amb el nom de Choc des savoirs, xoc dels coneixements, en el qual proposa una segregació a les aules, separar els alumnes en grups segons el seu nivell de comprensió lectora, matemàtiques i ciències. Qualsevol debat és benvingut abans que la inacció, sempre que l'objectiu sigui la convergència per dalt i no per baix.

Un dels dèficits de la política catalana és l'assumpció de responsabilitats en la classe política

L'alarmant situació trastocarà, sense dubte, els plans de la consellera Anna Simó, que va prendre possessió el mes de juny després de la calamitosa gestió del seu antecessor, Josep González Cambray, i de la també deficient de Josep Bargalló. Simó ha introduït algunes dinàmiques sensiblement millors que Cambray i Bargalló, però en qüestions més ideològiques el canvi ha estat menor. Amb el problema de la sequera com un implacable termòmetre per avaluar la capacitat de gestió del Govern davant un tema d'enorme preocupació per a la ciutadania, ara s'hi ajunta un altre també extremadament alarmant com és el fracàs del model educatiu en importants àrees de coneixement.

Tot això amb un govern en minoria, amb el suport de només 33 dels 135 diputats de la Cambra i amb el partit guanyador de les eleccions de febrer de 2021 a l'oposició. Aquestes condicions també acaben sent un llast per trobar solucions duradores, ja que moltes coses cal girar-les com un mitjó si es vol anar a l'arrel del problema.