Qualsevol que estigui mínimament relacionat amb el dret i amb la política no pot deixar de sorprendre's amb l'exagerada petició de condemna del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de sis anys de presó i quinze d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació per a la presidenta suspesa del Parlament Laura Borràs. Durant vuit llargues sessions al TSJC hem vist desfilar-hi testimonis, pèrits i acusats; hem assistit a declaracions exculpatòries dels diferents consellers de Cultura, amb qui va treballar com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes; també inculpatòries per part d'una funcionària de la institució cultural, que amb to contundent va assegurar al tribunal que l'havia alertat repetidament sobre les irregularitats en les contractacions; i s'ha confirmat el pacte entre dos acusats i la Fiscalia que ha acabat de posar Borràs contra les cordes.

Les declaracions d'Isaías Herrero i Andreu Pujol, els dos acusats que han vist reduïda la petició de condemna després del seu canvi de declaració, van fonamentar el relat de la Fiscalia i van ajudar que totes les mirades s'adrecessin a la presidenta suspesa del Parlament: "Vam acordar presentar diversos contractes; un de bo i dues comparses", va assenyalar Herrero, fent més difícil la defensa dels càrrecs contra ella de fraccionament de contractes durant l'etapa que va dirigir la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2017. En total, Borràs hauria encarregat a dit 18 contractes a Herrero per valor de 335.000 euros, per modernitzar el web de la Institució. Una feina que es va fer i a preu de mercat.

Pròximament, el TSJC emetrà la sentència amb molt poques possibilitats que sigui exculpatòria. No s'hi pot esperar un canvi total respecte a la petició de la Fiscalia, i durant el judici, si alguna cosa s'ha vist és que la sensació de culpabilitat per part del tribunal estava molt assentada. Com que no s'ha de ser ingenu, es pot esperar que els errors administratius que s'hagin produït, si és que així ho considera el tribunal, tindran una pena diversos graus més que si es tractés d'un càrrec públic amb menys pes polític i d'una ideologia diferent. Encara que no hi ha un termini perquè es faci pública —s'acostuma a establir com a criteri no reglat al voltant d'un mes—, serà important la pressa que es doni el tribunal que ha presidit el màxim responsable del TSJC, Jesús María Barrientos.

El temps i no només la sentència condicionaran, en part, la idea d'escarment a una dirigent independentista. De fet, Borràs, en el seu al·legat final, ha reiterat que se l'havia criminalitzat per perjudicar-la personalment i política. Si la sentència es conegués amb una celeritat inusual per part del TSJC i fos feta pública abans del 12 de març, diumenge, Borràs no arribaria als dos anys com a presidenta del Parlament i perdria alguna de les prerrogatives econòmiques del càrrec, tant en el present —una indemnització d'una legislatura— com en el futur —una pensió a partir dels 65 anys—, que estan recollides a l'Estatut i a les lleis i els reglaments redactats posteriorment.

Encara que Junts s'ha conjurat per mantenir tancat i barrat el debat sobre les diferents opcions del partit per substituir Borràs en el càrrec de presidenta del Parlament i del partit si la sentència és condemnatòria, és obvi que si fos així, el relleu en el primer càrrec es precipitaria encara que Jordi Turull no ho volgués. S'hauria de fer una nova elecció del segon càrrec institucional més important del país i hauria de ser fruit d'un acord, atesa la fragmentació de la cambra catalana. Caldrà veure si un cop s'ha trencat el Govern i Junts l'ha abandonat, Esquerra manté el suport per a la presidència del Parlament a un candidat o candidata de Junts o, al contrari, s'estableixen noves aliances per part d'Esquerra o també per part de Junts. El desacord entre ells podria donar la presidència també a un representant del PSC, que va ser el guanyador de les eleccions del 14 de febrer del 2021.