La impressionant manifestació que han viscut aquest diumenge els carrers del centre de Palma en defensa del català, amb motiu de la Diada de la Llengua, fa evident que política i llengua no són coses separades, sinó que van irremeiablement unides. L'arribada de Marga Prohens, en representació del Partit Popular, al capdavant del govern balear es va produir previ acord amb Vox, i des d'aleshores tot han estat mesures de retrocés de la llengua, amb una voluntat inequívoca d'arraconar-la, eliminant qualsevol requisit per a l'accés a la funció pública i deixar-la com una cosa folklòrica.

La manifestació tenia, per tant, una raó objectiva i l'Obra Cultural Balear ha identificat perfectament el problema. La important mobilització, una de les més destacades dels últims anys a Palma, té un altre objectiu: aturar els plans de Prohens després que hagi suprimit l'exigència de conèixer el català a la sanitat pública i que hagi anunciat que el seu govern pensava endegar un pla pilot, el curs que ve, perquè les escoles tinguin la possibilitat d'impartir assignatures en castellà. La resposta positiva de la ciutadania és quelcom més que un toc d'atenció al govern balear: és un toc de resistència davant l'allau d'un govern insensible a les senyes d'identitat del país.

Política i llengua no són coses separades, per això és important que el 12 de maig sigui també un plebiscit sobre el català

Que aquesta mobilització hagi coincidit amb la campanya de les eleccions catalanes hauria de servir per introduir amb més força el debat sobre la llengua i les mesures per a la seva protecció. Els contraris al català saben bé el que fan: obstaculitzar tant com poden el seu paper de primera llengua del país en la seva condició de llengua pròpia. S'han dipositat molts esforços, s'han presentat molts recursos als tribunals, hi ha hagut una campanya mediàtica imparable, i fins i tot es va crear un partit, Ciutadans, amb l'objectiu de minoritzar el català. Tot això amanit amb una premsa sovint gairebé colpista a la capital espanyola. Hi ha hagut també respostes importants per al català, com l'aprovació fa uns deu dies de la històrica llei del català a Andorra, que obligarà a tenir un mínim nivell de l'idioma i que a partir del 2029 serà imprescindible acreditar-lo per renovar el permís.

Per això és important que el 12 de maig sigui també un plebiscit sobre el català. Que hi hagi un vot massiu als partits que defensen el paper de la llengua catalana, amb una normalitat que ara no té, ja que se'n qüestiona permanentment el paper com a nervi de la nació. Només així, el català podrà intentar recuperar el camí perdut durant aquests últims anys i que ha patit un seriós retrocés, molt més evident en la joventut i en el seu ús social. Aquest és un camí que porta inexorablement que acabi tenint un paper secundari respecte al castellà. De tot això també va el vot diumenge vinent.